Hagués estat impensable començar un nou any posant fi a totes les mesures i ajudes directes per a la nostra població que s’han anat activant des de l’esclat de la pandèmia. Hagués estat impensable que a partir de l’1 de gener les empreses s’haguessin quedat sense la possibilitat d’acollir-se a la Suspensió Temporal del Contracte de Treball, que els autònoms s’haguessin quedat sense poder reduir la cotització o demanar una prestació per aturada de l’activitat, i que les famílies que s’han de quedar a casa per cuidar els seus fills confinats no poguessin rebre una prestació de 1.121 euros. O tallar en sec la possibilitat d’acollir-se a una reducció dels lloguers de locals comercials o de l’habitatge.
Perquè, malauradament, aquesta crisi de moment no té una data de caducitat clara. I perquè, també malauradament, som a l’inici d’una temporada d’hivern en la que el nostre or blanc està acompanyat de molta incertesa.
Per tant, no hi havia altra possibilitat en la nostra responsabilitat legislativa d’ajudar la població d’Andorra que aprovar una tercera Llei de mesures urgents per pal·liar els efectes de la pandèmia. Per prolongar sis mesos més les mesures i ajuts aplicats des del març. I de manera raonable, justa i equitativa, sense decantar la balança cap a un costat o cap a l’altre.
La tercera llei Òmnibus prorroga sis mesos més les mesures i ajuts aplicats des del març. I de manera raonable, justa i equitativa
Conscients d’aquesta imperiosa necessitat que calia tirar-la endavant perquè entrés en vigor l’1 de gener, tots els grups parlamentaris vam saber aparcar les diferències polítiques, asseure’ns junts per poder definir, al llarg d’una desena de reunions, la millor llei, la que necessita Andorra en aquest moment tan difícil que estem vivint.
I més tenint en compte les mesures restrictives que estan aplicant els països veïns per evitar la propagació del virus (per sort França les va alleugerir divendres), les quals ens afecten molt directament. Per això aquesta tercera Llei Òmnibus té molt en compte les casuístiques de les empreses que es dediquen al sector turístic i que estan greument afectades per les decisions de França i Espanya. Així com també té en compte la situació dels treballadors que el sector de l’esquí contracta per a la temporada d’hivern.
El treball conjunt d’aquesta llei fet entre totes les formacions polítiques, i l’aprovació ahir al Consell General va en total benefici de la població d’Andorra. Per això ens sap greu l’abstenció dels socialdemòcrates. Tots els sentits de vot són legítims, però és un text que compta amb les aportacions d’uns i d’altres, també fruit dels neguits que ens han anat exposant aquests darrers mesos empresaris, propietaris i ciutadans en general. Lamentem que aquest treball conjunt no es plasmi en un suport a la llei. Ja no per consideració amb la resta de grups parlamentaris, sinó cara la nostra ciutadania.
Lamentem que aquest treball conjunt no es plasmi en un suport a la llei. Ja no per consideració amb la resta de grups parlamentaris, sinó cara la nostra ciutadania
Amb tot, l’important és que l’1 de gener prolonguem les mesures, i les adaptem al context actual, també amb l’objectiu que afavoreixin sobretot als qui ho necessiten, per no deixar ningú a l’estacada.
I mantenim l’esperança que es tracti del darrer text d’aquestes característiques que haguem de sotmetre al Consell General. En d’altres paraules, que a poc a poc tornin els turistes, s’omplin els carrers, les botigues, les muntanyes, les pistes d’esquí. I que el 30 de juny puguem mirar endavant i ser conscients que ja no necessitem més lleis de mesures excepcionals i urgents per pal·liar els efectes de la pandèmia.
Article de la consellera general Demòcrata, Maria Martisella, publicat a El Periòdic d’Andorra el 5 de desembre del 2020.