La Proposició de llei de transparència i accés a la informació pública, un text legal entrat pels grups parlamentaris de la coalició (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos), ja és una realitat. El text s’ha aprovat aquest divendres amb els vots favorables dels grups de la majoria. Després d’anys de treball parlamentari i també amb l’objectiu d’alinear-se amb els estàndards internacionals, Andorra comptarà amb una llei que garantirà la transparència, l’accés a la informació pública i la publicitat activa de les administracions.
A la vegada, el text legal fa un pas endavant en la lluita contra la corrupció, ja que obligarà a tots els càrrecs públics, també els alts càrrecs, a fer una declaració privada del seu patrimoni a l’inici i al final de la legislatura, per evitar qualsevol enriquiment il·lícit o corrupció durant aquest període. En cas que hi hagués qualsevol sospita, s’haurà de posar en coneixement dels estaments judicials pertinents. També la ciutadania podrà fer aquesta denúncia.
La declaració del patrimoni s’haurà de fer sota notari i serà privada. Fer-ho públic, com pretenia el Grup Socialdemòcrata, convertiria aquesta publicació “en un safareig” i suposaria un fre per a molts ciutadans que volen fer el pas d’aparcar durant un període la seva activitat laboral per dedicar-se a la política, ha argumentat la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, durant la seva intervenció en nom de la majoria.
El text aplica un marc legal del principi de transparència des d’un triple vessant: una obligació de publicitat per part de les institucions públiques, un reconeixement del dret d’accés a la informació pública per part de la ciutadania i aquesta obligació de la declaració de patrimoni privada.
Pel que fa a l’obligació de publicitat, les administracions hauran de mantenir de forma actualitzada i pública informació sobre la relació dels llocs de treball i retribucions dels funcionaris i treballadors públics, la relació dels alts càrrecs, càrrecs directius i càrrecs de lliure designació, la relació dels béns immobles i equipaments públics i la relació dels contractes licitats i adjudicats, entre d’altres. “Aquesta publicitat s’haurà de fer a través de la nova plataforma Govern obert, que s’haurà de crear, i a les pàgines web de les diferents entitats públiques”, ha informat Bonell.
Quant al dret d’accés a la informació, la ciutadania podrà sol·licitar i accedir a informació i documentació de l’Administració, sense necessitat d’un interès legítim. En aquest punt, la Proposició de llei també preveu la possibilitat de declarar certa informació com a reservada d’Estat: serà aquella la divulgació de la qual afecti la defensa i a la seguretat nacional, a les relacions internacionals i obligacions de confidencialitat i a la seguretat pública.
La ciutadania podrà sol·licitar i accedir a informació i documentació de l’Administració, sense necessitat d’un interès legítim
La Proposició de llei de transparència va ser entrada a tràmit per la coalició el desembre del 2019, però ja s’havia començat a gestar a l’anterior legislatura. “És un exemple de llei que es cou a foc lent”, ha manifestat Bonell. El text final ha anat evolucionant fruit del treball en comissió, fet que permet afirmar “que compta amb la implicació i titularitat de totes les ideologies representades en l’arc parlamentari”.
Per tot el que suposa aquesta llei, Bonell ha refermat que som davant “una aprovació històrica” i un “punt d’inflexió a favor de la transparència de les institucions públiques vers la nostra ciutadania i la lluita contra la corrupció”. En aquest sentit, la presidenta suplent ha lamentat que l’oposició no hagi votat a favor de tots els punts d’una llei que garanteix aquests conceptes.
