El Consell General ha celebrat aquest dijous una sessió ordinària amb un únic punt a l’ordre del dia: el debat sobre les esmenes a la totalitat al Projecte de llei del pressupost pel 2023 presentades pels grups de l’oposició. Una sessió de contingut ja habitual els darrers anys, que ha tingut un desenllaç també previsible: el vot en contra dels grups parlamentaris que donen suport al Govern (Demòcrates, Independent i Ciutadans Compromesos). I per un motiu clar, que han pogut defensar durant la sessió amb xifres i amb accions que contempla el pressupost: perquè aporta solucions a les principals dificultats de la ciutadania, especialment incidint en la millora del poder adquisitiu i l’accés a l’habitatge, i perquè ho fa des de la sostenibilitat financera.
Així, tal com ha detallat el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, el pressupost presenta uns ingressos de 522 milions d’euros i unes despeses de 553 milions, amb un dèficit projectat de 31,5 milions, que “molt probablement serà inferior una vegada liquidat el pressupost, tal com ha passat els darrers anys”. Sense anar més lluny, ha recordat Enseñat, “aquest 2022 es van pressupostar més de 30 milions de dèficit i tancarem amb un superàvit de més de 15 milions”. “Únicament amb aquesta dada”, ha afegit, “ja podríem dir que les esmenes a la totalitat no tenen cap sentit i que són pura demagògia”.
El president del Grup Demòcrata també ha volgut ressaltar dels comptes pel 2023 que, “després de dos anys complicats, podem dir que l’Estat compta amb una situació d’endeutament sostenible, qualitativa i quantitativament, i que compleix amb els límits establerts” a la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. Situació que permet incrementar la partida per a inversions en més d’un 19%, fins als 44,4 milions, en projectes com la desviació de la Massana o l’ampliació de la Universitat d’Andorra, però també destinant més de 17 milions a incrementar l’oferta d’habitatge, per exemple amb l’adquisició de pisos per part de l’Executiu per reconduir-los al mercat a preus assequibles.
Aquesta mesura incideix també directament a pal·liar els increments del cost de la vida. De fet, aquest any i el vinent es destinaran més de 100 milions d’euros a millorar el poder adquisitiu de la ciutadania, amb accions en habitatge, amb la gratuïtat del transport públic, amb la revalorització de les pensions, incrementant les ajudes socials i les d’educació, entre d’altres.
S’han destinat més de 100 milions per ajudar les famílies a mantenir el seu poder adquisitiu, dels quals 17 milions per a habitatge
Per la seva banda, el president del Grup Parlamentari Independent, Ferran Costa, ha remarcat que “aquest pressupost és responsable, funcional i social, fet pel qual no donarem suport a les esmenes a la totalitat de l’oposició”. Costa ha detallat que els comptes per a l’any 2023 “vetllen per donar continuïtat al nostre estat del benestar i, sobretot, vol respondre a les problemàtiques actuals”. Entre aquestes ha destacat l’esforç que farà l’Executiu en polítiques d’accés a l’habitatge (14 milions d’euros més que l’any 2022) i la pròrroga durant l’any vinent de la gratuïtat del transport públic (4,9 milions més).
Un altre dels aspectes del pressupost que ha volgut destacar Ferran Costa és la responsabilitat en la seva elaboració, “els primers ordinaris en quatre anys, ja que preveuen un dèficit inferior a l’1% del PIB, adaptant-se als requeriments de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques” ha subratllat. El president del GPI ha defensat les previsions pressupostàries del Govern per al 2023 i ha felicitat “a l’equip que l’ha elaborat tot i la incertesa en l’àmbit internacional”. A més, ha recordat que “les previsions del 2022, elaborades la tardor del 2021, s’han superat àmpliament” amb un augment dels ingressos clarament superior al previst, sobrepassant els 310 milions d’euros.
Per últim, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, president del Grup Ciutadans Compromesos, ha incidit en “la bona salut de les finances públiques” després de l’esforç econòmic que es va fer el 2020 i el 2021 per donar resposta a la pandèmia. A més, Naudi d’Areny-Plandolit ha ressaltat el rigor en l’elaboració dels comptes i la importància de la contenció del dèficit, sense renunciar a l’esforç inversor per millorar la mobilitat a les Valls del Nord com és el cas de les partides econòmiques per iniciar la construcció de la desviació de la Massana l’any vinent.
