La Llei de mesures per respondre a les situacions de crisi energètica, aprovada aquest dijous al Consell General, és una llei absolutament necessària. Dona les eines per ordenar, des de l’equitat, les accions a dur a terme en cas de reducció del subministrament energètic i, fins i tot, en cas de talls puntuals. Dit això, és una llei que ens agradaria no haver d’aplicar mai.
Però cal anticipar-se. Aquests darrers mesos hem patit fins a quatre talls de llum. Per sort, i gràcies a les ràpides actuacions de FEDA, els ciutadans no ens n’hem adonat i hem pogut continuar amb la nostra normalitat, ja sigui perquè les incidències han estat de curta durada o perquè s’ha pogut continuar abastint per una altra via.
Tant de bo, si mai hi ha nous talls, siguin d’aquestes reduïdes dimensions. Però no ho podem controlar, ni tampoc com evoluciona l’escenari internacional. De fet, els nostres països veïns (que són a la vegada els nostres proveïdors d’electricitat) estan adoptant mesures legals, protocols i recomanacions per minimitzar les restriccions d’energia. Per responsabilitat, també Andorra havia de fer aquest pas.
Així, gràcies a la llei podrem anticipar i establir de manera clara les mesures a adoptar en cas que s’hagin de reduir els consums d’electricitat, així com els procediments en cas d’interrupcions temporals selectives. Si aquest primer estadi definit a la llei, i els plans de contingència que l’acompanyen, no són suficients per reduir la demanda als nivells de disponibilitat d’energia, és a dir, si tenim talls de llum perllongats, s’habilita al Govern a declarar la situació de crisi energètica. En l’àmbit de l’electricitat, i en l’àmbit dels hidrocarburs. Per què també els hidrocarburs? Perquè davant limitacions de l’electricitat no ens podem permetre que grups electrògens bàsics, com el de l’hospital, no puguin funcionar per manca de combustible.
Per tant, a través de la llei, el Govern podrà restringir de manera excepcional el desenvolupament normal de l’activitat energètica per tal, per sobre de tot, que els serveis bàsics i essencials, com pot ser l’hospital, però també la seguretat o els centres per a persones grans, puguin quedar abastits. Perquè cap d’aquests serveis quedi desprotegit. Per això aquesta llei és tan important.
Paral·lelament, el text legislatiu reforça les polítiques desenvolupades pel Govern, des de la cartera que encapçala la ministra Sílvia Calvó, per activar mesures d’estalvi a les administracions i incentivar les empreses a fer el mateix, amb l’objectiu d’assolir un estalvi nacional del 15%. Perquè estalviant, som més sostenibles i menys dependents, però també alleugerim la necessitat d’incrementar les tarifes a la població. Tal com ens va recordar dijous la ministra, abans de la pandèmia, FEDA pagava a França 60 euros per cada megawatt hora; aquest desembre, passarà a pagar-ne 1.000.
El text legislatiu reforça les polítiques desenvolupades pel Govern per activar mesures d’estalvi a les administracions i incentivar les empreses a fer el mateix
Per això també és tan essencial continuar implementant el Pla d’infraestructures energètiques, amb les centrals de cogeneració o les plaques fotovoltaiques, però també amb el parc eòlic del Maià, que ha de ser una de les grans peces del puzle de la nostra sobirania energètica. Però no ha de ser l’única.
Es tracta d’un treball conjunt, de totes les entitats públiques i de cadascun de nosaltres amb els nostres gestos d’estalvi, que han de portar a un canvi d’hàbits permanent.
I em reitero. Hem aprovat una llei de responsabilitat i indispensable. Però esperem que no l’haguem d’aplicar mai.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, publicat a El Periòdic d’Andorra el 27 de novembre del 2022.
