Sovint la connotació d’una paraula perd part del seu valor i es banalitza per l’ús reiteratiu que se’n fa en un context concret, fet que en disminueix la força del seu significat. Una d’elles, sense cap dubte, és el ‘gràcies’. Per exemple, quantes vegades l’hem utilitzat, escoltat, llegit, aquesta darrera setmana després de la dimissió del ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover. Bàsicament, perquè és la primera paraula que a molts ens venia al cap.
Amb la voluntat de retornar l’essència primària del ‘gràcies’ i donar-li la força real del seu significat, ens agradaria fer un repàs a l’enorme tasca que ha fet l’Eric aquests gairebé quatre anys de legislatura (i que se suma a la dels quatre anys previs com a ministre d’Educació), fruit d’un esperit de treball, dedicació, humilitat i vocació de servei públic.
Ell va ser el ministre que va liderar el procés per convertir-nos en el 190è membre del Fons Monetari Internacional, amb tots els beneficis de prestigi i resiliència que això ens ha aportat com a país, als quals s’hi han de sumar els de l’adhesió al Banc Europeu d’Inversions. Ha estat també el ministre que ha completat el procés de diversificació del deute de l’Estat, apostant per primera vegada en la història d’Andorra per les emissions de bons internacionals. Ha aconseguit allargar la maturitat del deute fins als vuit anys, que l’Estat no estigui sotmès a la volatilitat dels tipus d’interès i ha alineat el 84% del deute amb bons verds socials i sostenibles. També ha estat el ministre que ha implementat la figura del prestador d’última instància.
Totes elles, polítiques que han contribuït a comptar amb uns ràtings internacionals sòlids i amb perspectives positives per als propers anys.
Jover deixa unes finances ordenades, amb un pressupost pel 2023 a punt de ser aprovat, que retorna a la normalitat, compleix amb les directrius de la Regla d’Or i reforça en les seves directrius els pilars de l’Estat del benestar. En paral·lel, deixa el país amb uns indicadors econòmics que remunten després d’anys complicats i que compten amb unes previsions de creixement optimistes per al nostre teixit empresarial.
Amb tot, seria injust desvincular el ‘gràcies’ per tota aquesta tasca al capdavant del gabinet de Finances, de la seva vàlua humana. És el ministre dels números i de quadrar balanços, però també ha estat el ministre de les paraules. El ministre que ens va explicar, juntament amb el llavors ministre de Salut Joan Martínez Benazet, el relat de la Covid a Andorra. Des dels moments més delicats i complexos, passant pels moments més esperançadors, fins al retorn a la normalitat. Amb paraules sinceres i amb altes dosis de paciència, fent planer allò complex, fent proper allò llunyà.
Seria injust desvincular el ‘gràcies’ per la tasca al capdavant del gabinet de Finances, de la seva vàlua humana. Ha estat el ministre dels números i de quadrar balanços, però també el ministre de les paraules
Per les seves accions, per les seves compareixences i rodes de premsa, l’Eric va guanyar la confiança de la ciutadania. També la dels grups parlamentaris. Un ministre amb qui hem treballat i hem debatut lleis cabdals, sempre disposat a ajudar o complementar informació demanada pels consellers generals, a fi d’assolir aquelles lleis que més beneficis aportessin a la nostra població.
Per tot això, gràcies.
Dèiem a l’inici que a vegades l’excés d’ús d’una paraula la banalitza. També passa amb les frases fetes. Però, de nou, és la primera que ens ve al cap. Retornant-li la seva essència primària, confiem que la marxa de l’Eric de l’esfera política, tenint en compte la seva capacitat de treball, talent i vocació pública, aptituds que també han quedat demostrades per com ha gestionat un error comès en la seva vida privada –assumint la responsabilitat de manera exemplar–, no sigui «un adeu, sinó un a reveure».
Article de totes les conselleres i consellers del Grup Parlamentari Demòcrata, publicat a El Periòdic d’Andorra el 14 de gener del 2023.
