Tots els salaris de la població inferiors als 48.000 euros anuals es revaloritzaran aquest 2023. Concretament, els que estan per sota dels 1.400 euros ho faran un 7,1%, la xifra amb la qual s’ha tancat l’IPC del 2022. La resta ho farà de manera descendent fins a arribar al 0% més enllà dels 4.000 euros mensuals (aquests 48.000 euros l’any). Aquesta és una de les mesures que contempla la Llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d’arrendaments d’habitatge, aprovada aquest dijous al Consell General gràcies als vots favorables dels grups de la majoria (Demòcrates, Independents i Ciutadans Compromesos). El text també estableix l’augment de l’IPC a les pensions inferiors al salari mínim i a les pensions de solidaritat per a la gent gran i de persones amb discapacitat, així com un topall en l’augment de les rendes de lloguer d’habitatge residencial: del 5% per als contractes prorrogats (més de 5 anys) i del 2% per als no prorrogats (menys de 5 anys).
“Hem optat per unes mesures justes, ponderades i excepcionals, davant d’una situació també excepcional com és una inflació a escala mundial totalment fora de la norma”, ha exposat el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat. Pel que fa a la revalorització dels salaris al sector privat, serà una mesura “totalment limitada en el temps”. Un posicionament que Enseñat ha defensat també per a l’actualització de les rendes de lloguer, per sota de l’IPC, perquè “havíem de buscar el just equilibri per corregir el que podia ser un cop duríssim per a les economies familiars del país”. En canvi, sí que ha defensat la continuïtat d’apujar les pensions d’acord amb la inflació “perquè els nostres pensionistes s’ho mereixen i ens fa, com a societat, més justos, més resilients i més units”.
Enseñat: Hem optat per unes mesures justes, ponderades i excepcionals, davant d’una situació també excepcional com és una inflació a escala mundial totalment fora de la norma
En resum, ha defensat Enseñat, la llei “assoleix el just equilibri entre donar marge al lliure mercat, al creixement i al progrés, i corregir-lo per evitar injustícies i protegir les persones més vulnerables”.
També durant la sessió del Consell General d’aquest dijous, la qual ha comptat amb 10 punts a l’ordre del dia, s’ha aprovat la Llei de recerca i innovació biomèdica. Un text que, tal com ha explicat la consellera Demòcrata Sandra Codina, introdueix a Andorra “el marc normatiu adient per donar resposta a reptes científics relacionats amb la salut i, més concretament, amb la biomedicina. Des de la garantia del benestar de les persones i la protecció dels seus drets”.
La llei de biomedicina i el Conveni d’Oviedo obren una nova via en la recerca al país, des de la garantia de la protecció dels drets de les persones
Amb aquest text, juntament amb la ratificació del Conveni sobre els drets humans i la biomedicina (més conegut com a Conveni d’Oviedo), que també s’ha aprovat avui, es “tanca el cercle endegat perquè, amb seguretat jurídica, Andorra pugui ser actor destacat en un sector cabdal i que cada vegada té més pes a tot el món. Un sector, per tant, que ens pot permetre diversificar -des del prestigi- la nostra economia”, ha afegit Enseñat en la defensa de la ratificació del Conveni d’Oviedo.
Ajustos al model fiscal
Un altre punt destacat de l’ordre del dia ha estat el Projecte de llei de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres. En la seva intervenció, el conseller general David Montané ha indicat que aquesta reforma s’encara a preservar la competitivitat del sistema fiscal andorrà, simplificar l’aplicació dels impostos, corregir disfuncions, continuar amb l’homologació internacional i implementar al país la figura del mecenatge. Aquesta darrera és “un compromís de la legislatura”, ha defensat Montané, que aportarà beneficis als col·lectius culturals, esportius, socials i mediambientals, i que inclou models com el micromecenatge (donacions per valor de menys de 100 euros) o esponsorització per contribuir a projectes d’interès nacional. Un altre canvi rellevant de la llei fa referència a l’impost de societats: totes les empreses que generin beneficis tindran un tipus efectiu que mai podrà ser inferior al 3%.
Previ al debat sobre aquesta llei, s’ha sotmès a la Cambra el Projecte de llei d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes, que agrupa en un sol text del conjunt de les temàtiques relacionades amb l’avaluació ambiental. La llei estableix el procediment d’avaluació dels impactes ambientals dels projectes en funció de les seves característiques o de les seves dimensions, així com unifica els procediments i els criteris amb una visió transversal, també per facilitar la gestió als impulsors de projectes. A més s’estableix, per un control exhaustiu en les afectacions sobre el medi ambient, que els projectes, plans i programes que afectin terrenys públics, així com aquells de gran envergadura que tinguin un efecte sobre el medi molt important s’hauran de sotmetre a informació pública.
D’altres punts aprovats a la sessió d’aquest dijous han estat la Llei que regula la professió de traductor i intèrpret, el nomenament de Pilar Armengol com a membre de la Comissió executiva de l’Institut Andorrà de les Dones i la moció presentada pel Grup Socialdemòcrata perquè aturi, fins a la propera legislatura, el projecte d’heliport nacional. La moció que no ha prosperat i des de la coalició s’ha defensat que es tracta d’una infraestructura important per al desenclavament del país, així com per garantir serveis interns com poden ser els rescats de muntanya.
