El 31 de gener de l’any 1971 es va celebrar l’ordenació episcopal de Joan Martí Alanis –Copríncep d’Andorra fins al 2003–, en un acte solemne a la catedral de la Seu d’Urgell. Aquest mateix acte es va repetir dissabte 21 de setembre, 53 anys després, ara per a l’ordenació episcopal de Josep-Lluís Serrano Pentinat, que ha esdevingut bisbe coadjutor de la Diòcesi d’Urgell. És a dir, un títol que representa el pas previ, si tot segueix el camí previst i definit, a convertir-se en el nostre futur Copríncep episcopal.
La cerimònia va ser solemne i majestuosa, vora tres hores d’intens ritu eucarístic en una catedral de Santa Maria plena a vessar (sumat a les persones que ho van seguir des de fora, al claustre), de personalitats catalanes i andorranes, però també de fidels, de familiars i persones properes que van voler acompanyar Serrano Pentinat en aquest moment que marcarà un abans i un després en la seva trajectòria dins la Santa Seu.
D’instants i d’imatges per al record n’hi ha moltes, com la unció del cap o el lliurament de les insígnies Episcopals (Mitra, Bàcul i Anell). També el seu passeig per tota la Catedral i claustre, acostant-se als fidels, rebent felicitacions i gestos afectuosos, mostrant el seu vessant més proper.
Com a consellers generals vam tenir el privilegi de poder ser-hi presents i felicitar-lo en persona, en acabar la cerimònia, per desitjar-li tots els encerts i força en aquest nou camí que enceta i que el comença a vincular amb el nostre país.
Aprofito aquestes línies per reiterar aquestes felicitacions i donar la benvinguda a Serrano Pentinat, tant com a Bisbe com també com a futur Copríncep. La seva joventut, 47 anys, augura un pontificat llarg, fet que aporta estabilitat. De la mateixa manera, el fet de ser bisbe coadjutor assegura un relleu tranquil, endreçat i pausat del nostre copríncep. Un aspecte que genera un missatge de confiança, preserva les bones relacions actuals amb Andorra i aporta una garantia que la institució del Coprincipat perdura i té vocació de continuar perdurant en el temps.
Evidentment, el país que es va trobar el seu predecessor quan va convertir-se en Copríncep, fa vint anys, és molt diferent del que es trobarà Serrano Pentinat. El context ha canviat, en termes de creixement i poblacionals, també per com s’ha anat modelat l’encaix d’Andorra amb el seu entorn i pels grans reptes que tindrà al davant. Reptes que transcendeixen fronteres i també reptes molt vinculats amb la institució que representa. Confiem que la seva destacada trajectòria diplomàtica dins la Santa Seu, el seu bagatge i capacitats contrastades, sumat a la seva joventut, contribueixi a poder afrontar-los des de la pausa i la serenor, per seguir modernitzant-nos i avançar com a Estat, garantint sempre la preservació del nostre model institucional.
En qualsevol cas, a partir d’ara necessita calma i confiança, temps per conèixer millor el nostre país i institucions. Ja arribarà el moment, amb el seu nomenament com a cap d’Estat, de representar el nostre país i acompanyar-lo en el seu procés de prosperitat i modernitat.
Article de la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, publicat al BonDia el 30 de setembre.
