Darrerament, sentim a parlar força sovint, als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, per exemple, del concepte Entry Exit System. Es tracta del Sistema d’Entrada i Sortida (EES), establert per reglament per la Unió Europea, la tardor del 2017, i que està previst que es comenci a aplicar el proper 12 d’octubre de 2025.
De fet, podem definir l’EES com un sistema de control per registrar les dades dels viatgers de països no membres de l’Espai Schengen que travessen les fronteres internes d’aquest espai, substituint l’actual revisió manual dels passaports per un de captura de dades biomètriques, com les empremtes dactilars o les imatges facials.
Tenint en compte que Andorra no forma part de l’Espai Schengen, és evident que queda afectat per aquest nou sistema, més concretament, a través de les fronteres que mantenim amb França i Espanya.
En uns moments en què la seguretat, l’Acord d’Associació i l’augment de la població estan en l’actualitat informativa, afegir-hi un nou model de control a les nostres fronteres -ja sovint congestionades de trànsit-, pot ser utilitzat com a element negatiu o de por pels detractors de l’Acord d’Associació. És respectable la seva versió i opinions, sempre que no es justifiquin amb falsedats o informació poc precisa, per això m’agradaria aprofundir una mica més en aquest sistema europeu i en com Andorra s’hi veurà involucrat.
És important deixar clar que l’EES exclou els nacionals andorrans, que no es veuran afectats per aquests nous controls. Sí que inclou els residents a Andorra no membres de la Unió Europea, motiu pel qual el 2022, veient la situació, el Govern va iniciar converses formals amb la UE per poder buscar opcions ajustades a les particularitats d’Andorra. La voluntat és que es mantinguin els controls aleatoris actuals per no perjudicar el nostre turisme ni la mobilitat dels residents i nacionals, sense que això impliqui, però, una disminució de l’actual seguretat, un dels principals valors del nostre país. En aquestes converses entre les dues parts, han estat favorables les bones relacions existents i creixents dels darrers anys, fruit de les negociacions per l’Acord d’Associació, fet que ha possibilitat un mandat específic de negociació per aquest tema. També hi ajuda la predisposició mostrada per França i Espanya.
Andorra tindrà un tracte preferent en l’aplicació de l’Entry Exit System, el qual està en vies de concretar-se i que entrarà en la fase final de la negociació la segona quinzena d’aquest mes de setembre
Així, podríem dir que Andorra tindrà un tracte preferent en l’aplicació de l’Entry Exit System, el qual està en vies de concretar-se i que entrarà en la fase final de la negociació la segona quinzena d’aquest mes de setembre, en què hi ha prevista una ronda de negociació amb la Comissió Europea per, seguidament, establir els contactes amb Espanya i França per definir els detalls de l’aplicabilitat específica acordada.
En qualsevol cas, la data prevista d’inici de l’EES, el 12 d’octubre, no afectarà les fronteres d’Andorra. Tindrem marge encara fins a l’abril de l’any vinent per tancar la negociació i implementar-lo. La voluntat és arribar a un sistema en què que França i Espanya verifiquin amb previsió les dades actuals dels residents extracomunitaris per comprovar que no suposen cap risc per a la seguretat -per exemple, que no tenen alertes de seguretat a les bases de dades de Schengen-, perquè ja un cop feta la validació s’hi puguin moure sense sotmetre’s a nous controls. En el cas dels nous residents no comunitaris, la concessió de l’autorització d’immigració estaria supeditada a aquesta verificació prèvia.
Cal deixar clar, en qualsevol cas, que l’EES és un sistema independent de l’Acord d’Associació, que s’aplicarà sigui favorable el referèndum, o no. Només comparteixen coincidència en el temps. A més, m’agradaria tornar a remarcar que, en l’Acord negociat, les fronteres es mantindran tal com les tenim actualment, a més d’establir un sistema propi adaptat als ciutadans de la UE que vulguin venir a viure a Andorra. En concret, un sistema d’autoritzacions per regular, en funció de la demanda i les necessitats del país, la residència dels nacionals de la UE, que a més a més serà més restrictiu que l’actual.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Berna Coma, publicat al BonDia el 12 de setembre del 2025.
