Heu vist la darrera teoria conspiratòria que circula al TikTok? Sosté que Putin va separar milers de nens ucraïnesos de les seves famílies i els va deportar a Rússia per salvar-los que el govern ucraïnès els vengués a Jeffrey Epstein i a altres xarxes d’explotació de menors. És una teoria que sedueix. Blanqueja els horrors d’una guerra que ningú vol i, alhora, ofereix al nostre cervell una narrativa tranquil·litzadora: si tot respon a una operació per protegir menors, el món és menys cruel i més segur del que sembla, i la nostra realitat es veu menys amenaçada.
Aquest tipus de relat es basa en elements que el nostre cervell pot percebre com a lògics. Barreja dos escàndols reals i construeix un pont fictici entre ells. El resultat és una història coherent i reconfortant, que dona una falsa imatge de control a qui necessita creure que el món és millor del que sembla els últims anys.
Però aquesta seducció té un preu: pel nostre esperit crític i la nostra capacitat d’interpretar la realitat. Ajuda, en alguns casos, a blanquejar violacions de drets humans i contribueix a crear una cortina de fum que dilueix responsabilitats, de manera que els crims poden continuar perpetrant-se amb més impunitat, protegits per un soroll constant que confon, desgasta i polaritza.
Vivim en l’era de la informació i, paradoxalment, mai no havia estat tan fàcil manipular-nos. La irrupció de la intel·ligència artificial i les xarxes socials han democratitzat eines que abans estaven en mans d’uns pocs actors. Avui gairebé qualsevol pot generar imatges falses, vídeos manipulats o relats altament versemblants. El paradigma ha canviat, i els mecanismes de control i verificació sovint no avancen al mateix ritme que la tecnologia.
Què podem fer per blindar-nos? Com a representants públics, tenim l’obligació de promoure l’educació en aquests camps, així com reforçar mecanismes. A Andorra, comptem amb l’Agència de Ciberseguretat i el Centre de Benestar i Competències Digitals. A més, el Govern està treballant intensament per regular l’accés a les xarxes als menors de 16 anys. Això és important i no és aleatori: els menors, especialment, es troben en una etapa vital en què estan construint el seu propi criteri i capacitat d’anàlisi. Exposar-los a continguts que distorsionen i manipulen la realitat sense haver desenvolupat abans un esperit crític sòlid és un risc per a ells que no podem ignorar.
És imprescindible aturar-nos, verificar fonts i entendre que hi ha mitjans de comunicació rigorosos i organismes internacionals que ofereixen un prisma contrastat
Com a particulars, el repte és igualment exigent. Contrastar la informació no és fàcil; tots tenim vides ocupades. Però és imprescindible aturar-nos, verificar fonts i entendre que hi ha mitjans de comunicació rigorosos i organismes internacionals que ofereixen un prisma contrastat i analitzat en profunditat.
La setmana passada, a l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, vaig poder intervenir al tomb d’aquesta qüestió que em preocupa, i en la qual crec que Andorra no hi pot treballar de manera aïllada. Forma part del nostre compromís com a país en pro dels drets humans, la justícia, i la protecció dels més vulnerables. Un món més segur, més humà i estable, es tradueix en més seguretat i més estabilitat també per als andorrans, i això no ho hem de perdre de vista. També vaig voler posar en valor, durant la meva intervenció, la feina de camp encomiable que fan els representants especials de l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE, pel que fa a qüestions com la guerra d’Ucraïna, el crim organitzat o la ciberseguretat. Permeten objectivar i donar fe de la realitat, mitjançant informació contrastada, no manipulada, i realment són molt útils per a nosaltres com a representants polítics, per copsar realitats sovint complexes.
La lluita contra la desinformació no és només un tema ideològic. És una qüestió de responsabilitat col·lectiva i compromís amb la veritat, per tal que el món avanci cap a la justícia, el respecte pels drets humans, la pau, l’estabilitat, i la maximització del benestar general.
Article de la consellera general Demòcrata, Meritxell López, publicat al BonDia el 26 de febrer del 2026.
