Arriba Sant Jordi i, per un moment, sembla que el temps s’aturi. Els carrers s’omplen de gent, de parades de llibres i roses, i de bosses plenes d’històries.
I vet aquí la paradoxa actual: els joves, la generació que hem nascut en plena era digital, on dominen les pantalles, el contingut infinit i els algoritmes, estem començant a deixar de banda les pantalles i cada vegada apostem més pel format tradicional.
Enmig del ritme de vida frenètic actual, on tot és urgent i efímer, cada cop ens cansem més de la immediatesa i de la superficialitat, i ens estem tornant uns apassionats de tot allò analògic. Busquem l’autenticitat en allò tangible. Som uns nostàlgics d’un passat que no hem viscut, però que anhelem.
Busquem l’autenticitat en allò tangible. Som uns nostàlgics d’un passat que no hem viscut, però que anhelem
Només cal sortir a passejar, aixecar els ulls de la pantalla un segon i observar al nostre voltant: cada cop hi ha més cafeteries d’especialitat, més botigues vintage, més mercats de segona mà. Ens hem tornat uns entusiastes de les càmeres analògiques, dels vinils i dels jocs de taula. I també, és clar, dels llibres en paper. Perquè hi ha coses que ni la intel·ligència artificial pot replicar. I és que l’algoritme no et farà mai una recomanació tan encertada com la que et pot fer el llibreter del teu barri.
Potser no és tant una moda, com una necessitat: la de reconnectar amb la pausa, amb l’atenció, amb les coses que requereixen una mica de temps, de cura i paciència. Perquè llegir un llibre, fer ceràmica, escoltar un vinil o pintar un quadre implica, en el fons, aturar-se. Totes aquestes activitats ens fan apagar el pilot automàtic i tornar al present.
El comportament del consumidor, sobretot del jove, està canviant. Potser el que busquem no és tant l’objecte en si, sinó l’experiència que l’envolta. Entrar a donar un cop d’ull a una llibreria i trobar el llibre que buscaves, una portada que et crida l’atenció, la recomanació inesperada d’un desconegut. Sortir dels patrons de consum i deixar espai per a l’espontaneïtat.
La festa de Sant Jordi és, potser, el millor reflex d’aquesta tendència. Els carrers s’omplen de gom a gom. La gent compra roses i llibres, tant per regalar, tal com marca la tradició, com per regalar-se’l a un mateix! Perquè hi ha gestos i experiències que no es poden digitalitzar. No és el mateix recomanar una lectura a través d’un enllaç que posar-la a les mans d’algú que t’aprecies.
Un llibre en paper és molt més que un objecte: té una olor, una textura, un pes, una ànima. Llegir un llibre no és només consumir una història, és viure-la i habitar-la. Llegir un PDF no es podrà equiparar mai a l’experiència de fullejar un llibre, subratllar una frase que t’arriba a l’ànima o fer un petit plec a una pàgina que t’ha deixat empremta. I és que quants llibres he marcat, i quants m’han deixat marca…
Amb els anys, un llibre també es converteix en memòria. Ens recorda qui érem quan el vam llegir, què ens van fer sentir o quin moment vital travessàvem. Però també és una memòria col·lectiva. Gràcies a ells coneixem la nostra història. A través d’ells s’han explicat revolucions, denunciat injustícies i construït consciències. Ens han ajudat a avançar com a societat.
Per aquest motiu, aquest Sant Jordi, enmig de tanta immediatesa, us convido a aturar-vos un moment i regalar una rosa i un llibre a algú que apreciem. Regalar temps i cura. Perquè aquest gest senzill, però carregat de significat, ens permet compartir històries i mantenir les tradicions de la nostra cultura.
Article de la membre de la Secció Jove, Carlota Pérez, publicat el 22 d’abril del 2026.
