El debat d’orientació política va remarcar les principals qüestions que ocupen el conjunt de la classe política andorrana, des de les forces de la majoria fins a les diverses forces que configuren l’oposició. Tractant-se aquest d’un dels darrers grans debats de la legislatura, es comencen a respirar intencions amb caràcter electoral, que són legítimes, però de ser excessives, poden desvirtuar les darreres carpetes que cal tancar abans dels següents comicis. Sens dubte, la qüestió de l’habitatge i el model de creixement són els pilars fonamentals del debat actual. I en certa manera, després de gairebé tota la legislatura tractant de forma intensa aquests temes, i prenent mesures que eren inconcebibles fa uns anys, anem navegant en alguns casos en la indefinició sobre el país que volem.
Dir que les taxes de creixement en termes poblacionals i urbanístics s’han de moderar, no ens ha de portar a introduir la defensa, com es planteja des d’alguns àmbits acadèmics i ideològics forans, del decreixement. La gestió de la situació actual és complexa, sense cap mena de dubte, però quan Andorra perdia 10.000 habitants, i decreixia a taxes que podem qualificar de dramàtiques arran de la crisi de l’any 2008, probablement qualsevol de les persones encarregades del país en aquell moment ens podrà dir que no hi ha color. Perquè, en essència, el que és autènticament insostenible per al poder adquisitiu, la bona salut de les finances i els serveis públics, i el dia a dia de gran part de la població, és decréixer. Ahir escoltàvem que, durant el primer trimestre d’enguany, les prestacions de la CASS superaven els ingressos, una qüestió que és probable que es consolidi a mesura que passin els anys, i que en una situació de decreixement, s’agreujaria.
Aquesta legislatura es tancarà amb diversos centenars d’habitatges a preu assequible, que han estat possibles, per una banda, per uns ingressos públics folgats derivats de la bona salut del sector privat, alhora que d’una gestió adequada de la resta del pressupost públic. I és important remarcar que decréixer, sense ambigüitats, no pot ser en cap cas la pretesa solució als problemes complexos que cal abordar en aquests temps.
Article del secretari de Comunicació de Demòcrates, Manel Amorim, publicat al Diari d’Andorra el 14 de juliol del 2026.
