10/02/2018 Fruit de la casualitat, fa uns dies, al vestíbul del Consell General, coincidien dos actes que perseguien el mateix objectiu: apropar-nos el passat per tal d’ajudar-nos a encarar el futur.
El primer, l’exposició itinerant ‘Llegir i escriure amb Anna Frank’, una exposició que prové de La Casa Anna Frank a Amsterdam i arriba al país de la mà de l’Aliança Andorrano-Francesa i l’Organització Internacional de la Francofonia i que és una mostra més dels nostres lligams amb els nostres veïns del nord i la seva llengua. Aquesta exposició té una doble virtut: per als qui ja tenim una edat, ens permet recordar de nou un dels episodis més foscos de la història de la humanitat i ens recorda què és el que pot passar si, com a societat, no fem les coses bé. Però, el més important per a mi, és que permet els més joves del nostre país conèixer aquests fets a través d’algú com ells. Una noia, qui a través d’un dels elements més personals com és el seu diari, explica la seva experiència, els seus neguits i les seves pors davant una situació tan dramàtica com la que van haver de viure molts nens en aquella època. Perquè no és el mateix estudiar aquells fets des de la fredor de les xifres i l’objectivitat que et dona un llibre de text a l’escola, que des d’allò que et pot transmetre algú com tu, a través d’un element tan personal com un diari.
