El compromís amb la igualtat i amb la corresponsabilitat ha quedat plenament demostrat aquest dijous, al Consell General, a través de l’aprovació del Projecte de llei per al foment de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones en l’àmbit laboral. Una llei impulsada des de Demòcrates (era un compromís de la legislatura) i que, després del treball parlamentari, ha obtingut el vot unànime de tota la Cambra. D’aquesta manera, Andorra esdevé un país pioner a Europa, amb l’equiparació dels permisos de naixement de paternitat i maternitat (20 setmanes) a partir del 2030.
La consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Meritxell Alcobé, ha reconegut en la seva intervenció que, en l’actualitat, la cura dels fills i de les filles no es reparteix sempre de manera equitativa, fet que ho converteix en un factor de desigualtat. Per això, “aquesta és una llei de justícia social” i un avenç cap a una Andorra “plenament igualitària”.
A més de l’equiparació dels permisos a partir del 2030 (s’hi arribarà de manera progressiva ja des d’aquest 2026), s’han introduït mesures per afavorir la conciliació, com el reconeixement de les famílies monoparentals, les famílies d’acollida i les d’adopció en aquest nou règim ampliat de permisos; l’obligatorietat d’agafar la baixa durant els primers 15 dies; la necessitat de donar un preavís de tres mesos a l’empresa -exceptuant casos de força major com un part prematur o adopcions-; i un règim especial adaptat per als treballadors per compte propi. Concretament, un permís parcial que els permetrà “mantenir l’activitat professional sense perdre la baixa”. Finalment, s’implica als comuns i Afers Socials per tal que “efectuïn un seguiment del bon ús de les baixes de naixement”, per exemple, en el cas de l’ús de les escoles bressol subvencionades.
Un altre punt destacat d’entre els onze d’aquesta sessió del Consell General ha estat l’aprovació del Projecte de llei general de turisme. Una llei essencial per al sector, perquè reforça un model de turisme que aposta per la qualitat, per sobre de la quantitat, i que vol fer compatible l’èxit d’Andorra com a destí amb el benestar de la població i la conservació del territori. En definitiva, es tracta d’un text que “modernitza el marc legal del sector i que estableix les bases per garantir un model turístic més sostenible, més equilibrat i més competitiu”, ha celebrat la consellera general Demòcrata Meritxell López.
Alguns dels punts que incorpora aquesta llei són el reforç de la formació als professionals del sector, per afavorir la qualitat de l’oferta; la necessitat d’actualitzar els estudis de capacitat de càrrega cada quatre anys; l’aposta per la sostenibilitat, amb el deure dels usuaris dels serveis turístics de tenir respecte per les tradicions, la llengua i el patrimoni; la possibilitat de decretar espais turístics saturats; nous ajuts i subvencions per promoure un turisme de qualitat i sostenible; així com la promoció de la marca Andorra i d’un portal turístic.
Canvis a la Regla d’Or, però mantenint el rigor de les finances públiques
Durant la sessió d’aquest dijous també s’ha aprovat la Proposició de llei de modificació de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària, més coneguda com la Regla d’Or. Els canvis, treballats pels grups de la majoria, permeten adaptar la llei al context econòmic actual: per exemple, la despesa màxima permesa per l’Administració podrà superar l’1% del PIB quan l’economia entri en un període de recessió econòmica, tot i que amb condicions. A la vegada, les modificacions conserven el rigor en la gestió de les finances públiques que s’ha dut a terme des de l’aprovació de la Regla d’Or, com ho demostra el fet que la proposició de llei contempla una reducció progressiva del màxim d’endeutament permès per l’Estat.
Seguidament a aquest debat, ha tingut lloc el de la modificació de la Llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió. En la seva intervenció, el conseller Demòcrata Salomó Benchluch ha destacat que l’actualització d’aquesta llei protegeix la credibilitat internacional d’Andorra, concretament pel que fa al seu sector financer. Per exemple, amb noves mesures com la que garanteix que, si un banc fa fallida, “s’especifica clarament que ja no serà el ciutadà ni l’Estat qui l’hagi de rescatar”, sinó els seus socis i inversors. Així mateix, l’AREB tindrà la potestat d’intervenir molt abans que un problema es faci gran, ja que “podrà frenar el repartiment de dividends o el pagament de bonus a directius si detecta que el banc necessita reforçar les seves reserves”. Finalment, Benchluch ha detallat que s’estableixen nous controls sobre els productes que es venen a les oficines, “prohibint la venda agressiva de productes en risc a qui no els entén”. Per això, si no s’és un gran inversor, no es podrà destinar més del 10% dels estalvis a aquests productes complexos.
Si un banc fa fallida, s’especifica clarament que ja no serà el ciutadà ni l’Estat qui l’hagi de rescatar, sinó els seus socis i inversors
Pel que fa al primer punt de l’ordre del dia d’aquesta sessió, que s’ha allargat tota la jornada de dijous, ha estat el debat sobre les esmenes a la totalitat presentades pels tres grups de l’oposició, al Projecte de llei d’aprovació del règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-2030. Tant Jordana com la ministra Conxita Marsol han defensat que el text presentat pel Govern és la millor solució per desintervenir el mercat de lloguer, “de manera progressiva i equilibrada”, després d’escoltar i tenir en compte totes les parts, llogaters i propietaris, i un cop s’han tirat endavant, els darrers anys, diferents “mesures estructurals” per aportar solucions a la problemàtica de la manca d’oferta d’habitatge.
Jordana ha lamentat que Concòrdia i el PS, malgrat presentar l’esmena a la totalitat, no aportin “un text alternatiu o una motivació suficient”. A més, la seva postura de mantenir l’actual mercat intervingut no deixa de ser “una fugida endavant”. Pel que fa a Andorra Endavant, que sí que ha presentat una esmena a la totalitat “motivada”, aporta mesures “que es poden considerar”, però que en cap cas “són una alternativa al projecte de llei que ens ocupa, sinó mesures complementàries”.
Altres punts aprovats al Consell han estat la ratificació del Conveni entre amb Espanya per a la realització d’una interconnexió elèctrica de 220kV. La infraestructura aportarà un plus en la seguretat energètica d’Andorra, en l’aposta per la transició ecològica i en la capacitat de desenvolupament econòmic i social del país, ha defensat la consellera Demòcrata Berna Coma. Coma ha destacat també la seva necessitat, tenint en compte l’evolució de la demanda elèctrica prevista per als propers anys, que portarà a un augment del consum “de manera moderada, però sostinguda, impulsat pel creixement econòmic, la climatització i la mobilitat elèctrica”. Així mateix, s’ha aprovat l’adhesió al Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, fet a Nova York el 31 d’octubre del 2003.
En canvi, no s’ha aprovat la presa en consideració de la Proposició de llei del benestar per a les generacions futures, entrada pel PS. Malgrat “compartim la necessitat de pensar a llarg termini i de ser responsables envers les generacions que vindran”, tal com ha recalcat la consellera Meritxell Alcobé, “no compartim impulsar una nova llei declarativa per repetir allò que ja fem, ni per crear nous organismes per duplicar allò que ja existeix”. Resumidament, la proposició de llei del PS “no crea drets nous rellevants per a les generacions futures, no resol cap buit normatiu real ni introdueix instruments efectius que avui no existeixin”.
