Les notícies als mitjans de comunicació que alerten de l’augment de gossos abandonats al nostre país són cada vegada més habituals. Aquesta problemàtica s’agreuja perquè cada vegada hi ha menys adopcions de gossos. Els dos aspectes sumats han portat la nostra Gossera Nacional a una situació de saturació, i també que les institucions i associacions que vetllen per la protecció dels animals es trobin en molts aspectes desbordats.
En aquest sentit, des del Govern s’ha impulsat una important ampliació de les instal·lacions de la Gossera i la Gatera que, a més, millorarà molt les condicions dels animals que hi resideixen. Però tot i així, el grau d’ocupació és molt preocupant i tot apunta que seguirà en augment.
Cal conscienciar la societat que alguna cosa està passant, que alguna cosa no estem fent bé. Cal fer calar el missatge que tenir un gos implica una responsabilitat molt gran. Els qui prenen la decisió han de tenir molt clares les atencions, necessitats i feina en general que porten els animals de companyia. Si no se n’és conscient o no se li dona la necessària importància, és quan arriben les situacions de gossos desatesos a les llars, vivint en condicions deplorables. Molts dels quals acaben sent abandonats.
Amb tot, i donant-li la volta, animo a veure aquesta responsabilitat des del vessant positiu. Per exemple, sempre he defensat, i ho dic des de l’experiència personal, que tenir un gos és una lliçó educativa i de valors per als infants i joves, ja que els porta a participar en una sèrie de tasques de responsabilitat que contribueixen al seu desenvolupament personal: treure diàriament el gos a passejar, netejar-lo, cuidar-lo… En una societat actual tan avesada a mirar pantalles i a destinar moltes hores a les noves tecnologies, els ajuda a sortir d’aquesta espiral.
Tenir un gos és una lliçó educativa i de valors per als infants i joves, ja que els porta a participar en una sèrie de tasques de responsabilitat que contribueixen al seu desenvolupament personal
Tenir un gos també els brinda l’oportunitat d’establir una relació emocional molt íntima i difícil d’igualar: els moments de joc compartits, l’estima que et dona, el que t’ensenya… Uns vincles que, a més, es poden viure de manera compartida amb la resta de la família i que contribueixen, per tant, a engrandir les relacions entre pares i fills i a sumar bons records familiars.
He parlat dels beneficis per a infants i joves, però tenir un animal de companyia també en pot aportar a persones que viuen soles i/o d’edat avançada. Els inculca responsabilitats que els obliga a mantenir-se actius, com ara sortir al carrer a passejar el gos i relacionar-se amb altres persones que també en tenen. També els aporta companyia, el que contribueix a esvair la sensació de solitud i a millorar, en general, la seva salut mental.
Per tant, faig una crida a conscienciar sobre la responsabilitat que suposa tenir un animal de companyia, però a la vegada a les motivacions que porten a entendre aquesta responsabilitat com a positiva.
Arribats fins aquí animo a fer el pas de tenir un gos, sempre que la situació personal i familiar ho possibiliti (som conscients que no tothom pot tenir-ne a casa, per les condicions dels contractes de lloguer, un punt sobre el qual també cal treballar amb fórmules que afavoreixin tant arrendadors com arrendataris). Però per sobre de tot, els demanaria que s’ho plantegin dues vegades abans de comprar-lo. Sé que és molt maco tenir un cadell a casa, la il·lusió de regalar un gos petit per l’aniversari o per Nadal. Però amb la situació que vivim actualment, faig una crida al civisme i que, abans que res, s’interessin per la situació de la Gossera. Que demanin a les institucions i associacions tota la informació que necessitin i que, fins i tot, la visitin, com va fer aquest dimarts el ministre de Medi Ambient, Guillem Casal.
Quedaran segur impactats per l’elevat nombre de gossos abandonats que hi ha al nostre país. Fins i tot m’atreveixo a pronosticar que quedaran enamorats d’algun d’ells –no m’estranya, a mi també em passa–, reconsiderant així la decisió de comprar, per la d’adoptar.
Article de la consellera general Demòcrata, Carol Puig, publicat al BonDia el 7 de setembre del 2023.
