Estem vivint temps difícils. El difícil equilibri per desplegar les mesures sanitàries imprescindibles per mantenir sota control el risc de rebrot sense posar en tensió el sistema sanitari afecten l’activitat econòmica i els negocis del país. Ens espera un hivern dur i llarg, sens dubte.
El Govern està impulsant mesures que van adaptant-se a l’evolució d’aquesta crisi que colpeja tan durament. Les lleis de mesures excepcionals i urgents aprovades pel Consell General i els diferents decrets del Govern estableixen mesures destinades a pal·liar, a partir dels principis de solidaritat i corresponsabilitat, part dels efectes que la situació provoca sobre les persones i l’activitat econòmica.
Els comuns també poden i han de contribuir a alleugerir les càrregues dels negocis, especialment fiscals i tributàries, sobre les quals tenen autonomia. Unes càrregues que es fan més difícils de suportar en un moment en què els empresaris pateixen per mantenir els negocis oberts i pels llocs de treball que en depenen.
Dijous passat, en la sessió del consell de comú d’Escaldes-Engordany, els consellers de la minoria expressaven els seus neguits a l’ordinació de subvencions i bonificacions a empreses i autònoms. Preguntes que van quedar sense resposta, després que es qualifiqués la intervenció de la minoria com a xou. Amb el màxim respecte, des del comitè parroquial de Demòcrates ens preguntem: és un xou preguntar per què un negoci que factura 455.000 euros l’any i ha perdut el 50% de la seva xifra de negoci no té dret a acollir-se a una rebaixa de la pressió fiscal, i un que en factura 450.000 i n’hagi perdut un 35% sí que pot? Per què s’adopta una mesura per estendre un xec de fins a 15.000 euros exclusivament a les activitats de cura i guarda d’infants i en canvi s’obvia la restauració, bars o cafeteries, els locals d’oci infantil, els d’oci nocturn o les agències de viatges, entre altres? No són dignes de la seva consideració? Per què aquest tracte especial sense cap criteri clar? Què els sembla que haurem de contestar als empresaris que no veuran ni tan sols la seva càrrega fiscal alleugerida malgrat les pèrdues que han de suportar?
Aquestes són només algunes de les preguntes que els vam traslladar.
Coincidim amb la importància d’ajudar els negocis en aquests moments de tanta incertesa i dificultat. Però és indispensable que els comuns ho plantegin des dels àmbits on tenen plena competència i autonomia i, més concretament, sobre els impostos i taxes locals. Reiterem el nostre desconcert sobre els motius que porten a discriminar l’aplicació de bonificacions segons la xifra de facturació i no per la talla de les pèrdues. Perquè darrere de tots els negocis, siguin grans, petits o mitjans, la supervivència dels llocs de treball que en depenen és la mateixa.
Darrere de tots els negocis, siguin grans, petits o mitjans, la supervivència dels llocs de treball que en depenen és la mateixa
Tampoc coincidim amb el fet que les sol·licituds es tractin per estricte ordre de registre d’entrada al servei de Tràmits, fins al límit de la partida pressupostària. De veritat es privilegiarà els interessats que s’apressin a entrar sol·licituds incompletes per no perdre torn? Al nostre entendre, les bonificacions tributàries s’han de poder tractar totes i cadascuna si compleixen els requisits.
Aquesta no és una convocatòria d’ajudes per pal·liar la situació actual plantejada seriosament. Els consellers demòcrates es van posar a disposició de la majoria per dotar de millors garanties el text, assolir la finalitat perseguida i poder donar-hi suport. Però van preferir aprovar-la.
La nova majoria comunal d’Escaldes vol desmarcar-se, fet que ens sembla molt legítim. Però no descuidin el rigor que mereix la gestió d’aquesta administració i la necessària coordinació amb les actuacions que també duu a terme el Govern. Tots plegats hem de vetllar perquè les mesures es puguin desplegar amb la millor eficiència i seguretat jurídica, donant plenes garanties perquè aquells que ho necessiten rebin les ajudes d’acord amb uns paràmetres clars, objectius i coherents.