Pot semblar banal. Però no és més que la realitat. La política, el deure de fer política, és treballar propostes que ajudin a fer un país més pròsper. És millorar la vida dels nostres conciutadans i donar-los més oportunitats. I això és, definitivament, el que aconseguim amb el projecte de llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments d’habitatge i per millorar el poder adquisitiu, que es va sotmetre ahir al ple de la Cambra i que va ser aprovat amb els disset vots favorables de la majoria.
Quan Demòcrates, Liberals d’Andorra i Ciutadans Compromesos vam assumir el Govern, vam subscriure un contracte amb la ciutadania per millorar el seu poder adquisitiu. I així ho hem fet. La llei de mesures urgents incrementa l’IPC dels salaris inferiors als 24.000 euros, incrementa el salari mínim quatre vegades per sobre de l’IPC –és a dir, 34 euros al mes, un 3,2%-, i incrementa en la mateixa proporció les pensions de solidaritat per a la gent gran i les de les persones que pateixen alguna discapacitat. Igualment, el text aplica la mateixa mesura per a les pensions no contributives de la CASS.
La llei de mesures urgents incrementa l’IPC dels salaris inferiors als 24.000 euros i incrementa el salari mínim quatre vegades per sobre de l’IPC
Totes aquestes mesures ja entraran en vigor l’1 de gener.
És important ressaltar aquesta data, el primer dia de l’any. En d’altres paraules, queden poc més de dues setmanes per apujar el salari mínim, les pensions, el salari mitjà i els ajuts socials. Una situació, per cert, que no s’hauria donat si hagués prosperat l’esmena a la totalitat al projecte de llei presentada fa unes setmanes pel grup parlamentari socialdemòcrata. La seva estratègia política ens hauria portat a retardar, o fins i tot no assolir, l’entrada en vigor de totes aquestes millores per a la ciutadania.
En matèria d’habitatge, aquest termini de l’1 de gener encara agafa més magnitud. No haver aprovat la llei de mesures urgents hauria comportat que el primer dia del 2020 totes les persones amb contractes vençuts o per vèncer quedessin sense empara legal. El consens ha permès que no fos així: quedaran congelats un any més els contractes, i no es podran apujar els lloguers més enllà de l’IPC.
Dit això entenem que, pel que fa al posicionament de la resta de grups, que s’han abstingut o han votat en contra de millorar la capacitat adquisitiva de la ciutadania, hauran de cercar unes explicacions molt fonamentades per justificar aquest sentit de vot.
En el nostre cas, aquestes accions eren un compromís tan bon punt es va formar Govern, són un compromís aquests dies, encara que s’emmarquin en un context de campanya electoral, i ho seran durant tot el mandat. Per aquest motiu, treballarem per seguir apujant el salari mínim. A partir de l’1 de gener serà de 1.084 euros, i l’anirem incrementant fins a arribar als 1.250. Recordem que fa pocs anys estava al voltant dels 900 euros.
Treballarem per seguir apujant el salari mínim fins a 1.250 euros
No podem estar més que satisfets, per tot plegat, que la feina de consens hagi donat com a resultat un text que legisla a favor dels ciutadans. Encara que, malauradament, només hagi estat amb disset vots completament a favor de tots els punts.
