El Consell General ha aprovat aquest dijous el Projecte de llei de modificació de la Llei del Cos de Banders del 2008, un text que permetrà adaptar les competències del cos a la realitat actual, millorarà el seu funcionament intern i amplia les funcions que té encomanades. Per exemple, precisa els requisits per aspirar a una plaça i els equipara, per donar-los el mateix rang d’importància, a la resta de cossos especials. Així mateix, agilitza els processos sancionadors en matèria de caça i pesca, reforça la seguretat dels Banders en l’exercici de les seves funcions i els dona plenes competències en el control dels gossos de races potencialment perilloses i dels seus propietaris.
La presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata Mònica Bonell, en nom dels tres grups de la coalició (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos), ha volgut remarcar en la seva intervenció el valor històric de la figura del bander, que ja surt documentada al segle XV com el cap de casa encarregat de vetllar pel bon comportament de les pastures, així com del control de la gestió forestal. També ha ressaltat que, al llarg dels darrers 33 anys des que es va regular el cos per Reglament, la seva contribució en la preservació del patrimoni natural així com en la conciliació entre la biodiversitat i el desenvolupament socioeconòmic.
Bonell ha defensat que, la llei del 2008 “ha complert amb la finalitat per la qual va ser aprovada” però que ara era el moment, sobretot tenint en compte l’increment de les seves competències, de millorar-la, també a partir de les demandes i inquietuds de les persones que configuren el cos.
La presidenta suplent Demòcrata ha fet especial èmfasi en la seva intervenció en l’ampliació de les potestats pel que fa als gossos de races potencialment perilloses. “Hi ha propietaris, i així ens ho han transmès els mateixos banders, que no són conscients del potencial de perillositat dels seus gossos”, fet que posa en perill la seva seguretat però també la de la població en general. Per a aquest motiu, la llei estipula que el Govern podrà prohibir per reglament la importació de certes races, i que els Banders tindran més potestat de control i vigilància en propietats privades, per reforçar el respecte a les activitats agrícoles i ramaderes. A més, ha remarcat Bonell, una esmena de la coalició permetrà la introducció d’una formació obligatòria per als propietaris que vulguin adquirir un gos de raça potencialment perillosa.
Una esmena de la coalició introdueix la formació obligatòria pels propietaris que vulguin adquirir un gos de raça potencialment perillosa
Aprovada la presa en consideració del Codi de Família i la Llei de protecció de dades
També durant la sessió del Consell General d’aquest dijous s’ha aprovat, amb el vot favorable de tots els grups de la Cambra, la presa en consideració de dos textos legislatius: la Proposició de llei qualificada de la persona i de la família (entrada pels grups de la majoria), i la Proposició de llei qualificada de protecció de dades personals (entrada per la majoria i el grup socialdemòcrata).
La consellera Demòcrata Ester Molné ha estat l’encarregada de defensar el Codi de Família, el qual inclou en un sol text “totes les normes que s’han elaborat en la matèria” fins a l’actualitat i, per tant, és un pas més cap a la “codificació del dret civil andorrà”.
A banda, la llei també aporta millores als drets de la persona i de la família, així com millores en els drets de les persones amb discapacitat, d’acord amb els criteris del Conveni de les Nacions Unides relatiu a aquest col·lectiu.
Un dels canvis més substancials de la proposició de llei és que “s’elimina la diferenciació terminològica entre les unions civils de persones de mateix sexe i els matrimonis civils de persones de sexe diferent”.
Un dels canvis més substancials de la proposició de llei és que “s’elimina la diferenciació terminològica entre les unions civils de persones de mateix sexe i els matrimonis civils de persones de sexe diferent”. El text opta per donar-los el mateix nom: casament civil. Així, es reconeixeran dues formes de matrimoni: el casament civil, al qual podran optar tant les parelles del mateix sexe com les de sexe diferent, i el matrimoni canònic.
Destaca l’eliminació de la diferenciació terminològica entre les unions civils de persones de mateix sexe i els matrimonis civils de persones de sexe diferent
D’altres punts importants del text, ha destacat Molné, és que es donen més facilitats per activar una separació o divorci, sense la necessitat de buscar causes ni culpables de la crisi de parella, se suprimeixen les proclames en el casament civil i s’estableix l’obligació dels progenitors d’escoltar la persona menor a l’hora de prendre decisions que l’afectin.
Finalment, també s’ha aprovat per assentiment la presa en consideració de la Llei de protecció de dades. Des de la coalició s’ha recordat que la llei vigent té 17 anys i que la gestió de les dades ha evolucionat molt en tot aquest període per l’avenç de la digitalització, de les noves tecnologies i l’ús de les xarxes socials. Per tant, aquest projecte de llei és “essencial” per “reforçar la nostra seguretat jurídica” i, a la vegada, està en consonància amb l’actual legislació internacional en la matèria, a la qual Andorra hi està adherida a través de convenis signats.
Per tot plegat el text “endreçarà, actualitzarà i modernitzarà” la gestió i protecció de dades de la ciutadania, ha defensat Naudi.
