Articles d'opinióMònica Bonell

Complim amb totes les exigències internacionals en matèria de tràfic de persones

Els membres de la Delegació andorrana a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE), hem assistit aquesta setmana a Estrasburg, a la sessió d’hivern de l’organisme. Han estat uns dies molt enriquidors, en els que s’han posat sobre la taula les obligacions internacionals que tenim els Estats membres de protegir els infants refugiats de zones de guerra i conflicte, de lluitar contra el tràfic de migrants i el d’òrgans, i de vetllar per la seguretat periodistes que cobreixen conflictes de guerra.

Però també hem viscut moments durs. Hem assistit a sessions de treball on testimonis han explicat situacions de vexacions, empresonaments i, fins i tot, tortures pels seus ideals polítics, creences religioses o tendències sexuals. També hem conegut pares que desconeixen on estan els seus fills, segrestats pels seus governs, i que potser no tornaran a veure mai més. Hem escoltat informes que posen al descobert la mort de periodistes pel fet d’exercir el seu dret de llibertat d’expressió, el tràfic il·legal d’éssers humans, així com segrests, violacions de dones i d’infants que viuen en zones de conflictes.

A la vegada, durant una de les jornades de treball, concretament la de dijous, el nom d’Andorra va sortir mencionat dues vegades. En primer lloc, perquè no som signataris del Conveni de les Nacions Unides sobre la repressió del tràfic d’éssers humans i l’explotació de la prostitució, que data del 1949. I, precisament, és l’any de la seva aprovació la que justifica els motius pels quals el Principat no hi està adherit. El conveni té 70 anys, molts més que el Conveni sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans del Consell d’Europa del 2005 i en el qual Andorra hi està adherida des del 2011.

De fet, d’aquest conveni en va derivar la Llei de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes, aprovada el maig del 2017. Una llei que també parteix de les recomanacions que ens van fer el Grup d’Experts sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans (Greta). Així mateix, vam aprovar un any després el Protocol d’actuació per a la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans. Finalment, vam fer dues reformes al Codi Penal també per adaptar-se a les exigències del conveni.

És a dir, i així ho hem defensat públicament a Estrasburg, el Conveni del Consell d’Europa, cobreix totes les formes de tràfic d’éssers humans, siguin nacionals o transnacionals, i totes les formes d’explotació sexual, laboral, treballs forçats, esclavitud, servitud i extirpació d’òrgans. I cap d’elles, cal recordar i reafirmar, s’han detectat a Andorra.

El Conveni del Consell d’Europa, cobreix totes les formes de tràfic d’éssers humans, siguin nacionals o transnacionals, i totes les formes d’explotació

Per tant, amb l’adhesió al Conveni del Consell d’Europa i amb l’entrada en vigor de les mesures legislatives podem dir sense embuts que Andorra compleix amb totes les exigències internacionals en matèria de tràfic d’éssers humans. Pel que fa a la segona vegada que vam ser mencionats a l’APCE, va ser així ja que Andorra no està adherida el Protocol sobre el tràfic il·lícit de migrants del 2000. Andorra i Moldàvia som els únics països que no l’hem signat.

En aquest punt, volem instar el Govern a què estudiï la conveniència d’adherir-s’hi. Ens consta, de fet, que ja treballa per iniciar els tràmits administratius necessaris. Amb tot, hem volgut recordar davant els nostres companys parlamentaris que, malgrat no haver-lo ratificat, tenim tot el desplegament legislatiu necessari que en deriva.

A més, els darrers anys hem fet molts avenços en la lluita contra al tràfic de persones. Des del 2017 el Govern ha fet contribucions voluntàries al Pla d’acció del Consell d’Europa per a la protecció dels infants refugiats d’Europa. I ens hem implicat en la crisi dels refugiats a Síria, comprometent-nos a acollir refugiats al país. Fa ja un any que tenim dues famílies entre nosaltres i estan plenament integrades a la societat.

Tal com explicàvem a l’inici de l’article, escoltar el testimoni de persones ens fa prendre consciència que, molt a prop del nostre país, existeixen greus violacions dels drets humans. Els testimonis i els informes ens encoratgen a treballar de valent amb la resta d’Estats del Consell d’Europa per eradicar aquestes situacions.

Els testimonis i els informes ens encoratgen a treballar de valent amb la resta d’Estats del Consell d’Europa per eradicar aquestes situacions.

Mònica Bonell, presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, i Eva López, consellera general liberal.

Etiquetes: Articles d'opinió, Mònica Bonell

Articles relacionats

L’abstenció dels joves
Per què no era el moment d’invertir al túnel d’Envalira?
Menú