Articles d'opinióMònica Bonell

Cuidem els nostres infants, cuidem AINA

Trenta-vuit anys és pràcticament mitja vida, però en el cas d’AINA parlem de centenars, fins i tot milers de vides. Vides de nens i nenes, alguns d’ells -els primers que hi van anar-, ja adults. Però que repeteixen amb els seus fills perquè volen que visquin la mateixa experiència positiva. El projecte social, lúdic i educatiu de les colònies d’AINA ha forjat els records, vivències i també la personalitat d’una gran part dels infants del nostre país. I així ho seguirà fent. Ni la crisi sense precedents de la Covid-19 ha pogut amb la iniciativa vital de Mossèn Ramon de Canillo.

El 19 de juny de fa 38 anys, a les 4 de la tarda, el bisbe Joan Martí Alanis, el cap de Govern Òscar Ribas i el cònsol de Canillo Tonet Casal van obrir de manera oficial les portes de la casa de colònies d’AINA. «Una casa de tots i bastida per a tots, sostinguda pels infants, els joves monitors, els voluntaris i els ciutadans», tal com ens recorda en un escrit de celebració Mossèn Ramon de Canillo.

Ni la crisi sense precedents de la Covid-19 ha pogut amb la iniciativa vital de Mossèn Ramon de Canillo

No crec que, al seu moment, Mossèn Ramon fos conscient del que estava a punt de crear, i segur que no s’imaginava com de gran i essencial es convertiria amb els anys. Durant pràcticament quatre dècades, AINA ha ensenyat cada racó de les nostres muntanyes, ha explicat la nostra història i tradicions. En definitiva, ha ensenyat a estimar Andorra. I des de la més pura humilitat: «Casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d’algú», ens recorda sovint.

En una conversa amb Mossèn Ramon el passat 13 de maig, mentre esperàvem l’hora de l’inici de la missa per celebrar Sant Antoni a l’Aldosa de Canillo, em va recordar un article meu escrit en un mitjà de comunicació, en el qual feia referència a les ajudes que el Govern dona per a famílies amb fills a càrrec durant aquest període de pandèmia sanitària, en què les escoles han hagut de tancar. Mossèn Ramon, amb aquell to mig de broma mig seriós que tant el caracteritza em va dir: “I AINA, quants nens acull i ha acollit? També ens hauria de pagar a nosaltres, el Govern?”

Ell no ho sap, avui ho sabrà! Però les seves paraules em van fer reflexionar molt. Vaig retornar als inicis d’AINA, als motius que van impulsar el projecte. El Consell General havia decidit deixar d’oferir els campaments d’estiu que organitzava i, arran d’un incendi provocat per un nen del Pas de la Casa, que es trobava sol a casa perquè els seus pares treballaven, Mossèn Ramon ho va tenir clar. Ell ja organitzava per aquella època colònies al casal Sant Serni de Canillo, juntament amb Càritas Andorrana. Però va decidir fer un pas més i construir l’actual casa de colònies. Era una idea que requeria d’una gran inversió econòmica, però que partia d’una ambició sincera de ser un projecte lúdic, educatiu i una gran obra social.

Els inicis no van ser fàcils. Hi havia algun conseller General que no veia amb massa bons ulls el projecte, potser perquè consideraven que la tasca d’un mossèn havia de ser més pastoral, o potser perquè en aquell moment no van saber veure la problemàtica de la conciliació laboral de les famílies d’Andorra.

Però Mossèn Ramon va ser, en certa manera, un visionari, perquè tenia molt clara la necessitat dels infants del país, i estava disposat a perseguir el seu somni fins al final. Va saber convèncer el Consell General perquè li donés suport.

Ara fa un any s’estrenava el documenwtal ‘Entre Muntanyes’, dirigit per David Haro i produït per Jaume Planella, amb l’objectiu de crear un registre visual d’AINA i continuar fent camí en el seu futur. Una peça visual que narra com és el seu dia a dia i com ha anat creixent la comunitat, també pel que fa als seus monitors. El documental és un homenatge i agraïment a tots els que han fet possible AINA, deia Mossèn Ramon el dia de la seva presentació.

El Mossèn és una persona que, quan conversa amb els altres, sovint ho fa passant algun missatge, ja sigui d’ànims, d’esperança o de vegades una reflexió. En la conversa que vam mantenir a l’Aldosa aquest missatge hi era. AINA necessita del suport de tots per perdurar en el temps. Sí, Mossèn, totes les institucions del país hem de seguir col·laborant per garantir la continuïtat d’AINA. Actualment rep subvencions del Govern i comuns per rebaixar el cost de les colònies i que tinguin un preu social. També de persones i entitats privades que li donen suport econòmic de manera desinteressada. AINA és gràcies a tots i és possible gràcies a tots, tal com ens recalca sovint Mossèn Ramon.

Sí, Mossèn, totes les institucions del país hem de seguir col·laborant per garantir la continuïtat d’AINA, que és possible gràcies a tots

Les persones caminem per la vida, les institucions hi seran per molts més anys que tots nosaltres, però sempre tindrem l’obligació de mantenir projectes que garanteixen que els nostres infants creixin amb valors tan importants com la solidaritat, l’amor i el respecte. Hem de preservar que se segueixi escrivint el camí d’AINA.

I el Mossèn també té raó en una altra cosa: després d’aquests mesos tan durs que hem viscut de confinament, amb moltes inquietuds i preocupacions, el millor regal pels infants d’Andorra és que AINA sigui més forta que la Covid-19 i organitzi, un any més, les seves colònies d’estiu.

 

Article de la Presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, publicat el 27 de juny a El Periòdic d’Andorra.

Etiquetes: Articles d'opinió, Mònica Bonell

Articles relacionats

Un pas més contra el càncer
El client al centre de l’equació
Menú