L’interès per l’esport femení ha crescut moltíssim els darrers anys, tant pel que fa a la seva pràctica com al seu seguiment. Les dones sempre hem fet esport, les mateixes disciplines que els homes però, malauradament, massa sovint se’ns ha considerat en un segon estadi.
Afortunadament, les coses estan canviant. Mai abans les competicions femenines havien tingut tant seguiment i repercussió. Fa uns dies el Barça de futbol es presentava per primera vegada a la seva història per partida doble, de manera simultània amb l’equip masculí i el femení. A poc a poc, creixen les audiències televisives dels esports femenins i també el filó comercial que aquest fet sempre acompanya. Els estadis i les grades de les competicions femenines comencen a omplir-se, en moltes més ocasions que abans, al mateix nivell que el de les competicions masculines.
A Andorra també estem veient aquesta efervescència al món de l’esport femení. És cada vegada més habitual veure dones corrent per les nostres muntanyes fent recorreguts de llarga distància, practicant esquí de muntanya a l’hivern, i ja no és anecdòtic creuar-nos amb grups nombrosos de dones pedalant per les carreteres del país i coronant ports de muntanya. Per posar només alguns exemples.
També la repercussió i seguiment de l’esport femení andorrà gaudeix de bona salut. Fa una setmana vam ser molts els que vam seguir i gaudir amb l’actuació de la tenista andorrana Vicky Jiménez, a la seva primera final en un torneig professional. També la Mònica Doria ens ha fet somiar amb la seva excel·lent actuació als Jocs Olímpics de Tòquio, a la que ha donat continuïtat a l’Europeu sub-23 fa una setmana, penjant-se el bronze en la disciplina de canoa. He citat dos noms que darrerament surten molt als mitjans de comunicació, però de dones esportistes andorranes referents n’hi ha hagut sempre, tant en esports individuals com col·lectius.
Dones esportistes andorranes referents n’hi ha hagut sempre, tant en esports individuals com col·lectius
Definitivament, l’auge de l’esport femení és imparable. Un fet que també es dona, en bona part, gràcies a la feina que fan diàriament les federacions i clubs per captar dones esportistes ja de ben petites, formar-les en la disciplina que els agrada i donar-los les mateixes oportunitats que els homes.
Confio que aquesta efervescència permeti acabar definitivament amb les actituds discriminatòries o amb els pensaments erronis que consideren que l’esport femení ha d’estar per sota el masculí. El component físic hi és -està clar-, també l’estètica pot tenir diferències, però en cap cas n’hi ha entre homes i dones pel que fa a l’emoció i la passió amb la qual es viu la seva pràctica i també el seu seguiment. En d’altres paraules, es gaudeix igual una competició d’homes que una de dones, i als fets em remeto.
Amb tot, no ens podem aturar. S’ha de continuar treballant des d’aquestes federacions i clubs, també des de les institucions, per donar facilitats a l’esport femení (per exemple, que ser mare o voler ser-ho, no esdevingui un hàndicap per a l’esportista). També s’han de seguir fent accions que aportin visibilitat i prestigi a l’esport femení. A la vegada, com a societat hem de fer un pas endavant per acabar de trencar amb els estereotips encara presents. Perquè els esports no tenen gènere.
Dones i esport, binomi ja indissociable i que, en el cas d’Andorra i veient el talent que tenim, segur que ens donarà moltes alegries properes.
Article de la consellera general Demòcrata Sandra Codina, publicat a El Periòdic d’Andorra el 28 d’agost del 2021.
