Articles d'opinióDavid Montané

El tabac a Andorra: del segle XVII a l’actualitat

El tabac forma part de la història del nostre país. Els primers conreus van començar el segle XVII i, des de llavors, el sector ha contribuït a fer que Andorra passés de tenir una economia rural i tradicional a una centrada sobretot en el sector del comerç i serveis, amb un gran i constant progrés econòmic.

A partir de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial, el tabac va començar a tenir una forta demanda arreu del món. Amb l’entrada a Europa de les grans marques nord-americanes, va començar el règim de concessions, sobretot de tabac ros, punt d’inflexió per a una expansió sense precedents. També a Andorra, que va veure com augmentava tant la demanda que es va veure obligada a importar-lo.

El sector va continuar creixent, fet que va motivar que, el 1974, els fabricants i els pagesos d’Andorra signessin un conveni per regular la seva relació comercial: es va establir que els fabricants podien importar un percentatge fixat en funció del tabac andorrà que compraven.

Des de llavors el tabac ha contribuït de manera important a les arques de l’Estat, a través de la recaptació de les importacions pels drets de Duana. Aquesta representa entre un 20 i un 25% dels ingressos totals de l’Estat (tot i que la xifra, evidentment, està baixant). El tabac també té un pes en el teixit econòmic: tenim sis fàbriques que proporcionen 600 llocs de treball, mentre que hi ha vora 400 colliters. La compra de collita nacional representa uns 15 milions d’euros anuals, aspecte que garanteix el manteniment de moltes explotacions agràries. De retruc, la presència d’aquest monocultiu ha ajudat a reduir la pressió urbanística.

Però –és una evidència que ningú pot negar–, els temps estan canviant i el mercat del tabac està perdent pes a tot el món. Andorra no en queda al marge, i cal alinear-se amb el nou gir i posició que el sector té actualment a escala mundial. En aquest sentit, i per donar alternatives vàlides a la pagesia del país, tenim a tràmit parlamentari el Projecte de llei òmnibus d’Agricultura. Paral·lelament, i en el marc de les negociacions per tancar un acord d’associació amb la Unió Europea, hem aconseguit una transitòria de 30 anys per al tabac, una solució que dona aire al futur del sector i que ha estat consensuada amb els implicats.

A més, i també per donar resposta al compromís d’Andorra amb l’acord d’associació, el 12 de desembre del 2019 vam aprovar al Consell General l’adhesió al Conveni marc de l’OMS per al control del tabac, el primer tractat mundial de salut pública que té per objectiu la protecció del dret a la salut de les persones. L’adhesió d’Andorra al conveni ha portat a la regulació de les mesures per reduir la demanda de productes de tabac, així com a les obligacions per reduir-ne l’oferta. Destaca, especialment, la prohibició de qualsevol mena de publicitat, promoció o patrocini del tabac.

L’adhesió d’Andorra al conveni de l’OMS ha portat a la regulació de les mesures per reduir la demanda de productes de tabac, així com a les obligacions per reduir-ne l’oferta

Els darrers anys s’han fet moltes accions (també ciutadanes, com la iniciativa legislativa popular que va culminar en la prohibició de fumar a espais públics tancats). Aquest dijous vam aprovar-ne una de més, un conjunt de modificacions a normatives vigents sobre el tabac per seguir alineats i actualitzats amb les normatives europees. Concretament, es crea una nova categoria de tabac per regular aquell destinat a ser inhalat sense combustió, un producte molt en auge, també conegut com a cigarreta electrònica. També s’harmonitzen els gravàmens en la producció de tabac perquè tots tinguin la mateixa càrrega fiscal i evitar irregularitats.

El sector del tabac, ho deia a l’inici d’aquest article, ha tingut un pes molt rellevant en el creixement econòmic d’Andorra. Ara cal acompanyar-lo en aquesta transició cap a nous models, a la vegada que complir amb els compromisos normatius internacionals contrets i protegir la salut de la ciutadania del nostre país.

 

Article del conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata, David Montané, publicat a El Periòdic d’Andorra el 22 de gener del 2022. 

Etiquetes: Articles d'opinió, David Montané

Articles relacionats

Zenó d’Elea
La porta de sortida de la pandèmia