Articles d'opinióSandra Codina

El valor de la cultura

El passat 23 de gener es va votar al Consell General, per assentiment de tots els grups parlamentaris, la proposta d’acord per crear l’Estatut de l’artista, un document per acompanyar els artistes del país en el seu procés creatiu, millorar les seves condicions laborals i promoure el talent i llibertatd’expressió.

Aquest Estatut s’ha d’anar definint a través del Llibre Blanc de la Cultura, eina de diagnosi que permetrà tenir totes les dades essencials que facilitin la millor presa de decisions en les futures accions vinculades a la cultura, els artistes i tot allò que envolta l’economia creativa.

Des d’aquest divendres el Llibre Blanc ja està en marxa, mitjançant taules sectorials que han de permetre encetar un diàleg amb tots i cadascun dels agents culturals del país. Per fer tots plegats una diagnosi acurada i rigorosa de la nostra realitat cultural. I fomentar-la de manera que tant creadors com consumidors de cultura en sortim beneficiats.

Els propers dies, i malgrat coincidir amb aquesta feixuga crisi sanitària i econòmica, més d’un centenar d’agents culturals i creadors seuran al voltant de diverses taules sectorials (això sí, telemàtiques), per posar en comú les debilitats del sector, les amenaces que sobrevolen la cultura, però també per debatre sobre les seves fortaleses i, fent un exercici d’optimisme, per debatre quines oportunitats poden sorgir després d’aquesta crisi.

Aquest exercici de reflexió tan important pels artistes, considero que també l’hem de fer tots com a consumidors de cultura.

Perquè, en quin lloc situem la cultura en la nostra escala de valors després d’aquesta crisi sanitària que ens ha tingut a casa tancats durant tants dies? Segur que ben amunt, tot i que dependrà de com la cultura ha estat present a casa nostra durant aquest període.

En quin lloc situem la cultura en la nostra escala de valors després d’aquesta crisi sanitària que ens ha tingut a casa tancats durant tants dies? Segur que ben amunt

Per a alguns ha estat un retrobament tranquil amb la lectura, altres han descobert la companyia de la bona música, per a d’altres ha estat un retorn a la infantesa ajudant els nens i nenes a fer els dibuixos per a l’escola.

Segur que per a molts aquest retrobament amb la cultura ha estat un retrobament quasi terapèutic. Per a d’altres, una bona distracció que els ha ajudat a superar les limitacions i els inconvenients del confinament. Una mena d’esbarjo, d’evasió o, fins i tot de teràpia curativa per una estona.

La música, la lectura, l’escriptura, la pintura, el dibuix o qualsevol altra expressió artística que hem recuperat o descobert aquestes darreres setmanes ens ha de fer més conscients que darrere tota aquesta cultura hi ha un creador o un artista que ho ha fet possible. Ho hem de valorar ara més que mai.

Darrere tota aquesta cultura hi ha un creador o un artista que ho ha fet possible; ho hem de valorar ara més que mai

Està sobretot a les mans d’artistes i creadors trobar el seu camí per superar aquesta etapa, però nosaltres els hem d’ajudar. És cosa de tots posar la cultura al lloc que li pertoca, protegir-la, valorar-la. La necessitem i l’hauríem de tenir sempre present. És un preuat signe d’identitat.

Etiquetes: Articles d'opinió, Sandra Codina

Articles relacionats

Jaume-Serra-comite-executiu
Sant Miquel d’Engolasters
Carles Torralba
Les tres fases del turisme
Menú