Articles d'opinióJordi Ribes

Estudia que així trobaràs feina

Tres són els anys de mitja que es demana d’experiència per accedir a qualsevol lloc de treball. Aquest número que podem considerar més o menys encertat esdevé cada estiu un dels principals factors d’ansietat dels joves que just acaben els seus estudis.

Dobles llicenciatures, màsters d’un o dos anys, doctorats, cursets, cursos i formacions, universitats, escoles de negocis… Tot un mercat d’oportunitats que es venen com a opcions de futur, que ho són sense cap dubte. Però oblidem que el futur passa per la frontera de l’entrada al mercat laboral.

Alguns empresaris valoraran experiència fora del sector. Aquelles petites feines d’estiu o de cap de setmana. Altres empreses només faran cas de l’experiència dins del sector, sovint inexistent pels llocs de treball on es demana justament estudis universitaris. Aquesta paradoxa fa que els joves emprenguin una travessia d’inestabilitat emocional, on sovint posen en dubte tot el que se’ls ha explicat. “Nen, estudia que així trobaràs feina”.

Com a empresari entenc la petició d’experiència, atès que busco capital humà que em pugui resoldre les situacions del dia a dia, i he de reconèixer, sobretot en el meu sector, que les formacions no sempre s’adeqüen a la realitat. Amb un any d’experiència diria que n’hi ha prou, però continuaria existint el mal tràngol pel qual molts han de passar. Tanmateix, essent jove empresari, entenent la situació i sobretot amb la voluntat d’ajudar, miro de passar per alt aquest criteri i la veritat és que, sovint, surto més escaldat que altra cosa, no ho amagaré.

Però les oportunitats s’han de donar. Les estades formatives extrauniversitàries, les que s’adeqüen a la realitat de l’empresa, aquelles on l’alumne aprèn de l’empresari i l’empresari pot aconseguir treballar amb petits diamants en brut, són una oportunitat que s’ha d’acabar d’explorar. Ara bé, el que jo considero una oportunitat algunes empreses, sobretot fora d’Andorra, ho veuen com un negoci, aprofitant-se de mà d’obra a un cost reduït per generar beneficis.

Solucions n’hi ha poques, i el fet d’allargar l’edat de jubilació segurament no ajudarà, però com sempre acabo dient, només ho podrem resoldre si fem un canvi de mentalitat.

 

Article del Jordi Ribes, Secretari de comunicació de Demòcrates, publicat al Diari d’Andorra el 18 de juliol del 2021. 

Etiquetes: Articles d'opinió, Jordi Ribes

Articles relacionats

Impuls a la formació professional
Quinze quilòmetres riberamunt