Fins fa poques setmanes, més enllà d’Andorra i del món de l’atletisme, el nom de Nahuel Carabaña no era massa conegut. Però ara, el seu nom ha fet la volta al món. Un atleta compromès i prometedor, com demostra la medalla plata aconseguida el mes de maig als Campionats Iberoamericans, o el bronze al Campionat d’Europa sub-23. El passat 16 d’agost va sumar una nova victòria en la seva incipient carrera esportiva, una victòria que molt pocs esportistes internacionals, de cap disciplina, poden presumir d’haver assolit.
Carabaña no va quedar ni primer, ni segon, ni tercer, a les semifinals dels 3.000 metres obstacles de l’Europeu celebrat a Munic. Tampoc va fer marca personal, ni rècord d’Andorra. De fet, va quedar últim. Però la seva actuació li va permetre obtenir una victòria més prestigiosa que el que van mostrar qualsevol dels classificats de totes les proves disputades a l’europeu.
Va ser la victòria de la solidaritat, del respecte pels adversaris, de l’esportivitat. La victòria dels valors. Carabaña va ser l’únic atleta que va ajudar el danès Axel Vang Christensen, després que caigués i quedés lesionat al mig de la pista. L’ajuda i el fet de treure’l dels carrils per evitar mals majors, va fer perdre al jove andorrà qualsevol opció de classificar-se per a la final, un objectiu que segur que feia mesos que treballava amb entrenaments i sacrificis personals. Però, i així de sincer es va mostrar quan se li van demanar els motius pels quals havia renunciat a guanyar per ajudar el company, «em va sortir del cor».
Massa sovint ens entestem a buscar sense miraments les victòries personals, els èxits esportius, i també els professionals i socials. I no ens aturem, com sí que va fer Carabaña, per dedicar el nostre temps i esforços a fer petits gestos en facetes que passen per davant nostre –i que sovint no veiem–, les quals possiblement són més gratificants que ser els millors, individualment i col·lectivament. Ens passa perquè només mirem endavant i anem sempre a alta velocitat, com els corredors d’aquesta semifinal.
Però Carabaña sí que va mirar i sí que es va aturar. Un petit gest que li ha valgut, més enllà de la satisfacció personal, el reconeixement internacional. L’andorrà ha contribuït a realçar els valors que professa l’esport (els quals habitualment s’obliden), i els ha elevat fins al nivell d’importància que mereixen. A banda, i no podem més que donar-li les gràcies, ha mostrat al món una imatge exemplar d’Andorra i dels seus esportistes. Som un petit país, no acostumem a sortir a les portades dels grans mitjans de comunicació esportius. Però, gràcies a l’actuació del jove atleta andorrà, hem estat vencedors a Munic.
Gràcies a l’actuació del jove atleta andorrà, hem estat vencedors a Munic per fomentar els valors de la solidaritat
Ho demostra el fet que Carabaña va rebre l’ovació més important per part del públic assistent a l’estadi, i ho reforça el fet que el Comitè Organitzador dels Campionats d’Europa, juntament amb el Comitè Internacional del Fair Play, no van dubtar a concedir-li el Premi Fair Play, el convidessin a plantar un arbre dedicat als valors de l’esport al Parc Olímpic de Munic i li atorguessin un premi en metàl·lic per destinar a una entitat sense ànim de lucre que, a decisió seva, serà per a l’Associació de Malalties Minoritàries d’Andorra (AMMA).
Gràcies de tot cor, Carabaña, per donar una lliçó mundial sobre les prioritats en l’esport i en la vida, per fomentar els valors de solidaritat, i per reforçar la necessitat d’allunyar-se dels egos. Gràcies per ensenyar a les noves generacions que no sempre el més important és guanyar.
Les victòries són valuoses, però ajudar, respectar i fer el que et dicta el cor ho és molt més.
Finalment, gràcies per aportar una bona dosi d’optimisme, de bones notícies i també per convertir-te en un excel·lent exemple a seguir per a aquest nou curs que tot just comença.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, publicat a El Periòdic d’Andorra el 3 de setembre del 2022.
