Articles d'opinióRupert Fornell

Gràcies també a tu! L’esport és de tots!

L’esport a Andorra forma part del nostre estil de vida i ADN. Està vinculat amb la nostra història i amb un dels actius més grans que tenim: les muntanyes.

Recordo els meus inicis a l’esquí, amb el Lluís Viu a la junta de l’ECA (Esquí Club d’Andorra), el Josep Tudó, l’Andreu Bellsolà i el Carles Visa com a entrenadors, que em van ensenyar la importància de l’esforç. També l’Heladi López, del Club Judo Hantei, i el Manolo del Club Sant Julià, que m’imposaven disciplina. Així com el treball en equip que vaig aprendre al VPC Rugby, l’FC Andorra i l’FC Santa Coloma. L’esport federat m’ha aportat moltíssim.

Pensant en l’esport amateur, recordo anar a Aina i que mossèn Ramon amb el Xut ens portés a la vall de Ransol. Em va fer descobrir l’amor per l’esport a la natura. O quan vaig conèixer el món del ball amb la rítmica de la Sònia Diago.

Amb el temps creixes i descobreixes altres esports, com córrer per la muntanya, bici o esquí de muntanya. Esports que comparteixo amb el Jan Cartes, el Marc Pantebre o el David Palmitjavila. També vaig aprendre molt del Xavi Bobé i del Marc: vam aconseguir ser ‘finishers’ de la Marató dels Cims i la Celestratil.

Hi ha un bon dia que, no saps com -o potser sí-, et fas voluntari de grans esdeveniments esportius que organitza Andorra. El Tour de França, la Copa del Món d’Esquí alpí… Són experiències que fan que et sentis molt orgullós del teu petit país, perquè veus que es fa gran al costat dels millors.

Quan ets nen a l’escola et diuen que l’educació física és l’esquí –esport nacional– i que pots anar a esquiar a un club amb els teus amics. Són coses molt d’Andorra, que t’impregnen de valors i que han perdurat avui en dia: els pares i mares tenen clar que els seus fills han de fer un esport com a activitat extraescolar. Sigui esquí, rítmica, bàsquet o petanca. L’esport és educació.

De la meva etapa escolar, recordo el Lluís Marçà o el Carles Font, que encara avui em saluden amb alegria quan em veuen. Van ser referents perquè decidís estudiar CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport). El 1999 va néixer l’EFPEM i jo tenia 17 anys. El Pere Frases i el Putxi em van animar a fer el bloc general i l’específic d’esquí.

En aquells anys l’esport andorrà feia els primers passos legislatius. Va arribar la Llei de l’Esport, que es va renovar el 2018. La llei ens ha obligat a tenir un personal millor format, i d’aquí en va néixer el batxillerat Esportiu i l’FP esportiva d’Aixovall.

Una de les millors experiències que he tingut a la meva vida ha estat ser voluntari als Special Olympics de Groningen (Països Baixos) amb el combinat nacional: el Juanma, l’Àlex i el Putxo. Què us haig d’explicar d’ells? Un onze sobre deu com a persones. Allà vaig entendre perfectament que som un país d’inclusió social.

A tot aquest nombrós capital humà vinculat a l’esport que tenim se li ha de sumar les millores en instal·lacions públiques i privades. Estacions d’esquí, piscines olímpiques, instal·lacions com Caldea, el Palau de Gel i clubs, alguns de grans dimensions i d’altres més petits.

Espais on se celebren centenars d’esdeveniments esportius de petit format que fomenten la salut al país i la potenciació del turisme tot l’any.
La combinació d’esports petits, grans, nacionals i internacionals permet situar Andorra com a atractiu turístic d’alt nivell. També hi ajuden el Bàsquet Club Andorra o el fet que l’FC Andorra, amb la inversió estrangera de Gerard Piqué, estigui lluitant per pujar a segona divisió.

La combinació d’esports petits, grans, nacionals i internacionals permet situar Andorra com a atractiu turístic d’alt nivell

En aquesta internalització no em puc deixar les seleccions nacionals. En el cas del futbol, als inicis uns joves Koldo i Justo lideraven un combinat que va deixar el llistó molt alt, guiant el camí als joves. També hem tingut alegries a les representacions olímpiques i als Jocs dels Petits Estats. Si podem estar a l’elit és gràcies a la tasca formativa que fan clubs i federacions des de fa més de 60 anys.

Però no tot és competició. Si miro al futur estic content, ja que tenim més de 100 clubs amateurs que fomenten la pràctica de l’esport.

Evidentment, encara tenim coses a fer, com una universitat de ciències de l’esport -tot i que els nostres veïns de la Seu d’Urgell n’estan impulsant una. I tant de bo surti el Cramea, el centre d’alt rendiment al port d’Envalira, per complementar el que tenim a Ordino. També tenim el repte de consolidar l’Ironman que se celebrarà al país per primer cop.

Definitivament estem avançant cap a un nou paradigma. La societat cada vegada té més temps lliure que vol gaudir fent esport. L’esport té molt a dir en el creixement de la nostra societat ja que suma en salut, benestar i reptes internacionals. Per a petits i grans: el nostre entorn d’aire pur ens permet fomentar l’envelliment saludable.

Així mateix, ha quedat demostrada la importància de l’esport en la crisi de la Covid. El sector ha après a adaptar-se i ha estat actiu per ajudar la població. Hi ha contribuït molt en aquesta unió el clúster d’Esports amb la Gemma Riu al capdavant, en què hi participen institucions públiques, empreses grans i petites, autònoms. La gran feina feta ha permès anar superant els reptes que plantejava la pandèmia.

Tot això, i moltes coses més les quals segur que me n’oblido, és el que ens aporta l’esport. Com deia Michelle Obama en la seva lluita activa contra l’obesitat infantil, «exercice is medicine». I tant. A mi personalment m’aporta salut, benestar i amistats. Què més es pot demanar?

Si en alguns d’aquests aspectes que he anat citant us heu sentit identificats entendreu per què l’esport, amb la implicació dels ministeris de Turisme, Economia, Salut i, molt especialment, el d’Esports, ha estat declarat Sector d’Interès Nacional. Va ser en un acte dijous al Centre de Tecnificació d’Ordino, on ens vam poder trobar tots els implicats i vam poder ser conscients de la importància del que hem assolit. Ha estat gràcies a tots! Ara només toca seguir gaudint de l’esport a Andorra!.

 

Article del membre de l’Executiva de Demòcrates Rupert Fornell, publicat a El Periòdic d’Andorra el 17 d’abril del 2021.

Etiquetes: Articles d'opinió, Rupert Fornell

Articles relacionats

No ens prenen per nens petits
Publicitat en paper