Empatia per contribuir a millorar Andorra. Solidaritat i esforç per participar en la tasca política d’ajudar la població. Esperit crític per atrevir-se a dir precisament el que no els agrada d’aquesta tasca. No estic parlant del tarannà d’experts o veterans en política, parlo de nois i noies, de només 14 i 15 anys, que han participat en la 18a edició del Consell General dels Joves.
Fa 17 anys que el Consell General celebra un esdeveniment que cerca acabar amb els tòpics que la política és només per a alguns, que espanta o que és massa complexa per entendre-la. Quan s’anava a celebrar la 18a edició, va arribar la Covid-19 i va fer trontollar l’esdeveniment: la sessió plenària del Consell de Joves estava convocada per a la setmana següent a la declaració d’emergència sanitària.
Els membres de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports vam acordar que era injust cancel·lar l’acte, per tot el que representa i perquè potser, per a alguns, serà l’única vegada a la seva vida que podran entrar a la Cambra del Consell sent-ne els principals protagonistes. Així ho vam traslladar a la Síndica. Finalment, vam pactar que se celebrés dimecres passat, això sí, amb totes les mesures de precaució i control. Vist el resultat, crec que va ser una gran decisió.
Catorze joves consellers i conselleres en una primera part, catorze més a la segona, van debatre sis Proposicions de llei, totes elles excel·lentment defensades. L’ampliació de la baixa de maternitat i paternitat, apujar el salari mínim, regular el consum de carn, millorar les condicions dels animals que viuen als centres de refugi o protegir les abelles. I només una no va prosperar: la viabilitat de fer una escola-residència per a esportistes d’alt rendiment.
Precisament aquesta darrera proposició de llei va fer palesa la preocupació dels nostres nois i noies per les arques públiques de l’Estat, cosa que em va sorprendre gratament. La proposta de donar més facilitats als esportistes d’elit és interessant, i així mateix ho van traslladar en les seves intervencions. Però el debat va acabar portant a la conclusió que la construcció d’aquesta residència hagués suposat una despesa molt elevada per al Govern. En aquests moments no pot ser una prioritat, van argumentar.
Va quedar palesa la preocupació dels nostres nois i noies per les arques públiques de l’Estat, cosa que em va sorprendre gratament
També van demostrar la seva preocupació per l’economia estatal en el cas de la proposta per augmentar el salari mínim: tot i que afavoriria la situació de moltes economies familiars, en les argumentacions en contra van defensar que les empreses corrien el risc de tensar la seva situació financera.
A més, i des de fa 11 anys, el Consell de Joves ve acompanyat d’un Concurs de cartells per il·lustrar l’acte, per fomentar i mostrar el vessant artístic dels alumnes. Un exemple que el Consell General transcendeix més enllà de la seva principal missió política.
En resum, el Consell de Joves demostra la implicació dels nois i noies del país per contribuir a fer millor Andorra. I contradiu els qui asseguren que les noves generacions no estan suficientment preparades o compromeses amb el futur que els espera.
També demostra l’encert i esforç per tirar endavant aquesta iniciativa i no cancel·lar-la malgrat la situació actual.
A partir d’ara, és feina nostra, dels consellers i conselleres generals, estudiar les proposicions de llei aprovades, valorar-les per decidir si poden prosperar o no. No tenim cap dubte que algunes d’elles tenen futur per recórrer.
Futur també tenen aquests joves. Segur que alguns d’ells s’asseuran a les cadires de la Cambra d’aquí a alguns anys. I faran articles com aquests elogiant el talent de joves que, com ens passarà a nosaltres, estan cridats a substituir-los.
Article de Sandra Codina, consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, publicat a El Periòdic d’Andorra el 13 de juny.
