El Projecte de llei que redueix el salari dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques ha estat aprovat per assentiment aquest dijous al Consell General. El text concreta que els càrrecs electes de Govern, càrrecs de lliure designació, assessors, personal de relació especial, també de les entitats públiques i parapúbliques que depenen de l’Executiu, patiran una retallada d’entre el 10 i el 20% de juny a desembre, en el marc de la crisi de la Covid-19.
Paral·lelament el Projecte de llei fa una encomana a la resta d’institucions del país amb autonomia pressupostària, entre elles el mateix Consell General, a adoptar les mateixes mesures de reducció salarial. Una encomana que comparteix i assumeix la coalició parlamentària. “Reduir-nos el salari és una acció de justícia compartida, de coresponsabilitat”, ha defensat el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, durant la seva intervenció. A la vegada, serveix per “contribuir a la solidaritat econòmica que han mostrat els nostres ciutadans” perquè el Govern tingui els recursos sanitaris i humans que permetin afrontar un possible rebrot del virus.
La retallada contribueix a la solidaritat que han mostrat els nostres ciutadans, perquè el Govern tingui els recursos que permetin afrontar un possible rebrot, ha defensat Enseñat
En aquest punt, Enseñat ha demanat que la resta d’institucions, “especialment aquells poders més allunyats del dia a dia dels ciutadans”, “segueixin la recomanació de rebaixa dels seus respectius sous”. Així mateix, i tal com la llei ho encomana, s’adhereixin a l’elaboració de plans de racionalització econòmica i d’ordenació dels seus recursos humans.
El president del grup Demòcrata ha defensat que, “igual que han hagut de fer les famílies i empreses del país amb les seves pròpies situacions personals i individuals, les administracions i altres entitats públiques han de fer el mateix: contenir la despesa pública i aplicar mesures de racionalització perquè els recursos econòmics es destinin de manera eficient a seguir sortint d’aquesta crisi i recuperar el camí positiu de l’activitat econòmica”.
També ha exposat que aquesta llei “tanca un cicle”, el del primer període Covid. I ara toca afrontar el següent. Amb “un nou guió pensat, raonat i coordinat”, amb “noves idees per un model de creixement econòmic que complementi els ja existents”. I ha apel·lat a fer-ho tots junts, des de la coresponsabilitat.
Un debat caducat i que frena el sentiment d’optimisme
El primer punt de l’ordre del dia d’aquesta sessió del Consell General ha estat la presa en consideració de la Proposició de llei del Grup Socialdemòcrata per modificar la segona Llei Òmnibus. La coalició hi ha votat negativament, per considerar que es tracta d’un debat “caducat”, que ja s’ha superat i que “s’emmiralla en el passat”, concretament en els complicats darrers tres mesos i mig que ha hagut d’assumir el país. El que ara volen els autònoms, ha defensat la presidenta suplent del Grup Demòcrata, Mònica Bonell, “és treballar, recuperar l’activitat i fer créixer Andorra”, no quedar-se a casa i rebre ajudes.
El que ara volen els autònoms és treballar, recuperar l’activitat i fer créixer Andorra, no quedar-se a casa i rebre ajudes, ha refermat Bonell
El que vol la població, ha complementat, és que ens “aferrem a l’optimisme” i treballar per la recuperació del país, ha afegit. A banda, ha recordat Bonell, algunes de les mesures que planteja aquesta proposició de llei ja han estat recollides en posteriors legislacions i reglaments.
Un altre punt destacat de l’ordre del dia ha estat el Projecte de llei de modificació de la Llei d’ajuts a l’estudi. El text facilita l’accés a les ajudes per poder estudiar, per exemple obrint la possibilitat de fer els tràmits online, i elimina el requisit dels tres anys mínims de residència per poder demanar-los. “L’Andorra pròspera i cohesionada per la qual tots lluitem només és possible amb la millor educació i amb les garanties plenes que tots els infants i joves hi poden accedir”, ha defensat la consellera Demòcrata Núria Rossell. I precisament aquesta llei equipara les possibilitats educatives de tots i totes.
L’Andorra pròspera i cohesionada per la qual tots lluitem només és possible amb la millor educació i amb les garanties plenes que tots els infants i joves hi poden accedir, ha manifestat Rossell
A més, Rossell ha volgut recalcar que la crisi de la Covid-19 ha posat encara més de manifest el paper de l’educació per al “desenvolupament formatiu i emocional d’infants i joves”. A la vegada, cal ara més que mai vetllar perquè “les dificultats econòmiques que estan patint moltes famílies del país no condicionin l’educació dels seus fills”.