El 2019 el Govern de Demòcrates, preocupat per la situació que s’estava vivint, va decidir congelar els contractes de lloguer, per protegir la ciutadania de la situació d’augment de preus i de manca d’habitatges al mercat. En un context de més demanda que d’oferta, malauradament els habitatges que afloraven –i que afloren– al mercat de lloguer sovint comptaven amb importants increments.
Podríem debatre durant molta estona els motius que han portat a aquesta situació: increment de la població; model econòmic basat en els serveis i, per tant, condicionat a la necessitat de mà d’obra; baixa construcció d’habitatges de lloguer per part de privats, etc. Darrere de cadascun d’aquests motius cal fer, segur, una anàlisi exhaustiva, però el resultat acaba sent que el parc de lloguer és limitat i, actualment, insuficient. A això s’hi afegeix que la ciutadania es veu afectada per una pèrdua de poder adquisitiu per l’elevada inflació dels darrers anys.
Aquesta problemàtica que, com deia, ja fa anys que es dona, ha estat i segueix sent la prioritat dels successius governs de Demòcrates, i així s’ha deixat palès des del 2019 amb la congelació dels lloguers.
La mesura, que s’ha anat renovant anualment i es manté vigent a dia d’avui, garanteix que quan venç un contracte (que segons la Llei d’arrendaments ha de tenir una vigència mínima de cinc anys), els llogaters puguin mantenir-se al seu pis, amb una extensió automàtica del contracte, mantenint les mateixes condicions establertes. Amb l’objectiu que, un cop vençut un contracte, el llogater no es vegi obligat a marxar del lloc on viu, ni a haver d’acceptar un increment de preu més enllà de l’IPC –segons la llei vigent.
Aquesta informació és de vital importància i es dirigeix directament al neguit de la població. En els darrers dies s’han posat de manifest queixes de ciutadans que han rebut comunicats per part dels seus arrendadors, notificant la rescissió o venciment del contracte, o informant d’increments desmesurats de preu d’aquest. Des d’aquí m’agradaria posar de manifest que aquest tipus d’actuacions no estan emparades per la Llei vigent, ni es preveu que ho estiguin tampoc al Projecte de llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges, que es troba actualment a tràmit parlamentari i que, entre d’altres accions manté la pròrroga per continuar protegint i prorrogant els contractes vençuts.
És cert que el propietari està en el seu dret quan fa aquest tipus de notificacions de resolució o d’increment de contractes, perquè segueix existint la llibertat de pactes. Però, a falta d’arribar a un pacte, per defecte la llei preveu que el llogater es pot acollir a la pròrroga i està en potestat de fer valdre aquest dret. És important que els ciutadans coneguin aquest fet.
A falta d’arribar a un pacte, per defecte la llei preveu que el llogater es pot acollir a la pròrroga i està en potestat de fer valdre aquest dret
La qüestió de l’habitatge al nostre país és, a dia d’avui, molt complexa. Per això els darrers anys s’han aplicat mesures d’intervenció al mercat molt més àmplies que a països de l’entorn, s’han incrementat les ajudes socials, incrementat els salaris més baixos i s’ha fet una inversió de prop de 50 milions d’euros en habitatge públic per promoure el lloguer assequible.
Evidentment, s’ha de seguir treballant de valent, també amb polítiques que facin aflorar pisos al mercat. En paral·lel, continuar millorant el poder adquisitiu de la ciutadania, i incrementant el salari mínim per ajudar els qui més pateixen amb l’augment del cost de la vida.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Meritxell López, publicat al BonDia el 9 de novembre del 2023.
