El Tribunal Constitucional va declarar nuls, el 2019, els articles 11.4 i 72 de la Llei de la funció pública, aprovada a principis d’aquell mateix any. Un dels dos articles concernits, el relatiu al Comitè tècnic d’organització i de gestió, va ser adaptat l’any següent en la Llei de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans, que redefinia els plans d’estructuració pública en el context de la pandèmia de la covid-19. Quedava el segon article, relatiu a l’establiment de la jornada i horari de treball dels funcionaris.
La modificació de la Llei de la funció pública, que vam aprovar aquest dijous al Consell General, respon a aquesta adaptació dictada pel Tribunal Constitucional. Ara bé, obrir una llei de tal implicació per una gran part dels treballadors del nostre país per només tocar dit article, no ens semblava conseqüent. La mateixa aplicació de la llei sempre és susceptible de modificacions, ja sigui per precisar redactats, reduir interpretació o fruit de demandes, peticions dels mateixos treballadors de l’Administració.
En aquest sentit, els grups de la majoria ens vam reunir diverses vegades durant el treball sobre la llei amb els sindicats públics i vam poder mantenir un debat franc i sincer, escoltar els seus neguits, així com les mancances que havien constatat a la llei vigent. Vam estudiar-les, analitzar i, bona part d’elles, van ser tingudes en compte en el text final sotmès al Ple del Consell General.
Per exemple, la reforma de la Llei de la funció pública suposa una millora de les condicions dels treballadors interins. Fem un pas molt significatiu cap a la consolidació de les seves places, establint que els qui hagin ocupat ininterrompudament el mateix lloc de treball durant almenys cinc anys podran concórrer als processos de mobilitat interna. L’objectiu és anar reduint el nombre d’interins de l’Administració i, de fet, la mateixa llei estableix que el Govern disposa de vuit anys per convocar progressivament les places necessàries de funcionaris, per reduir el percentatge d’interins fins a un màxim del 15%. Aquest pla d’estabilització va ser fruit dels treballs mantinguts en el si de la Comissió de Finances, per part de tots els grups parlamentaris.
El Govern disposa de vuit anys per convocar progressivament les places necessàries de funcionaris, per reduir el percentatge d’interins fins a un màxim del 15%
Pel que fa a la jubilació dels treballadors, possibilitem la prejubilació voluntària cinc anys abans de l’edat de jubilació obligatòria, sempre que s’acreditin almenys 30 anys de servei en actiu. També incloem que, fins que el Govern no hagi desenvolupat el reglament relatiu al complement d’antiguitat per quinquennis, serà d’aplicació el sistema de triennis.
A més, donant resposta al debat mantingut amb els sindicats, dotem de veu i vot els seus representants al Comitè tècnic d’organització i gestió i al Comitè tècnic de selecció.
Finalment, i en aplicació de la sentència del TC, precisem la jornada i horari de treball a l’Administració, establint a més que les jornades intensives han de coincidir, com a mínim, amb el calendari escolar, amb l’objectiu de conciliar la vida laboral i familiar.
Un cop aprovada la modificació de la llei, és el moment de deixar que faci el seu recorregut (recordem que va entrar en vigor fa només tres anys) i s’apliqui plenament. Que es converteixi en l’eina que defineixi de manera clara la carrera professional dels treballadors de l’Administració pública i els objectius per assolir acompliments. El seu desplegament normatiu íntegre permetrà mostrar que el text del 2019 és una bona llei per als treballadors de la funció pública, que millora les seves condicions i els estimula en la seva progressió laboral.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, publicat a El Periòdic d’Andorra el 24 de juliol del 2022.
