Articles d'opinióMònica Bonell

La televisió pública: identitat i cohesió social

El 12 d’octubre del 1989, el Consell General va aprovar la Llei de radiodifusió i televisió. Durant la defensa del text legislatiu, el llavors conseller general Jordi Mas va voler deixar constància, en nom de la Comissió legislativa d’Indústria i Comerç que presidia, que la ràdio i televisió públiques estaven cridades a convertir-se en «l’eina fonamental per a la realització d’una política cultural des d’Andorra i per a Andorra», esdevenint un «instrument decisiu per a la cohesió social i per a la reafirmació de la nostra identitat nacional».

Les seves paraules són totalment vigents en l’actualitat, més de 30 anys després. També els valors que ja llavors es volien professar. L’impuls a la ràdio i televisió públiques, juntament amb l’escola andorrana, són grans vàlues identitàries, que ens permeten explicar el que passa al nostre petit país des del mateix país, des d’un prisma proper. I fer-ho, a més, amb la nostra llengua oficial, el català.

Malgrat aquest pes i valor, la ràdio i la televisió públiques, que van començar a emetre’s a partir dels anys 90, no han viscut una evolució senzilla. De fet, ja en el debat sobre la llei del 1989 (que es va aprovar per assentiment) va sorgir una de les grans qüestions que sempre l’han envoltat: el finançament. Llavors es va establir que només un terç dels seus ingressos podien provenir de la publicitat, a fi de garantir la seva neutralitat. Però l’equilibri no sempre és senzill tenint en compte l’elevat cost de comunicar en clau de país i donant cobertura a totes les esferes de la societat. Cal ser conscients que és necessari que hi hagi darrere el coixí econòmic de l’Estat.

Des de Demòcrates sempre hem defensat aquest equilibri, com també els valors identitaris i de cohesió de la televisió pública que ja professava la llei del 1989. Així ha quedat demostrat en la més d’una dècada que portem encapçalant el Govern d’Andorra.

El director general d’RTVA, Xavi Mujal, ho va exposar en la compareixença que va fer dimecres passat davant la Comissió d’Economia del Consell General. El 2012, just 12 anys després del naixement de la societat Ràdio i Televisió d’Andorra, aquesta acumulava unes pèrdues superiors als 4,3 milions d’euros i vivia una situació de manca de motivació entre el seu personal. Aquell mateix any, el Consell General va aprovar un crèdit extraordinari per pal·liar el deute i, a partir d’aquell moment, es van dipositar grans esforços a redreçar el camí de la societat.

Actualment RTVA està sanejada i, des del 2012, no ha viscut cap altre exercici amb dèficit. Perquè el Govern i el Consell General hi van creure i hi han cregut any rere any. I també per la gran tasca duta a terme per l’equip humà d’RTVA, els presents i els qui hi han passat tots aquests anys. Ells fan possible el dia a dia la nostra televisió i ràdio públiques, contribuint a explicar la realitat d’Andorra, a aportar coneixements i cultura als nostres ciutadans, a què els nostres infants creixin en un entorn en català i a què els nouvinguts puguin integrar-se més fàcilment a la societat.

L’equip humà d’RTV fa possible el dia a dia la nostra televisió i ràdio públiques, contribuint a explicar la realitat d’Andorra, a aportar coneixements i cultura als nostres ciutadans

En definitiva, han permès posar-la en valor i que tingui un futur garantit. Un futur que, és cert, no serà senzill per l’evolució constant que viuen els mitjans de comunicació, la forta competència amb altres canals de difusió de continguts i l’inevitable procés de digitalització. Però mai ho ha estat des del 1989, i sempre ha tirat endavant.

Aprofito per agrair la tasca i dedicació del director Xavi Mujal tots aquests anys, desitjar-li molts encerts en la seva nova etapa, i en paral·lel també molts encerts al nou equip d’RTVA a partir de l’1 de gener. Com hem fet aquests darrers 11 anys, estarem al seu costat, per assolir entre tots la millor televisió i ràdio públiques, la que mereix el país, la de totes les andorranes i andorrans.

 

Article de la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, publicat a El Periòdic d’Andorra el 17 de desembre del 2022.

Etiquetes: Articles d'opinió, Mònica Bonell

Articles relacionats

Dignificar els professionals titulats
L’arribada de l’e-administració