Els darrers tres anys, el poder adquisitiu de totes les franges econòmiques de la població andorrana ha experimentat un increment notable. Fins i tot després d’ajustar l’increment dels ingressos a l’efecte de la inflació, les rendes han vist incrementat el seu poder adquisitiu en un 13%, tal com es desprèn de l’Estudi sobre el cost de la vida a Andorra 2024.
Aquest escenari té una lectura positiva: un augment del poder adquisitiu fomenta el consum, que al seu torn impulsa el creixement econòmic. Una dinàmica que beneficia tota la societat, en repercutir en millors resultats per a les empreses, possibilitat d’increments salarials i, per què no dir-ho, també té un impacte positiu sobre els ingressos de l’Estat. Ens trobem, doncs, en una espiral que repercuteix directament en el benestar col·lectiu.
Fruit d’aquest creixement cal destacar les xifres rècord de desocupació, que es troben en els nivells més baixos dels darrers 15 anys, amb només 276 persones actualment inscrites al Servei d’Ocupació. A més, el salari mitjà s’ha anat incrementant fins a situar-se en 2.514,84 euros, gràcies tant al bon moment econòmic com a les polítiques valentes adoptades pel Govern.
Una de les més destacades ha estat l’augment dels salaris, del salari mínim, però també d’aquest fins al salari mitjà quan la inflació ha estat més elevada. En aquesta línia, aquest 2025, el salari mínim s’incrementarà un percentatge equivalent a dues vegades l’IPC, permetent reforçar encara més el poder adquisitiu i la qualitat de vida de les persones amb rendes més baixes.
Tot i aquest context de creixement generalitzat, no podem donar l’esquena a una xifra preocupant, i és que segons l’estudi referenciat anteriorment, un 7,3% de la població es troba en situació de privació material severa. No és una situació bona ni desitjable, és negativa per al benestar de les persones afectades, per a la seva salut mental i per a la cohesió social en general.
Malgrat que és una dada inferior a la dels països de l’entorn, qualsevol país desenvolupat amb un model d’estat del benestar garantista, com és el nostre, ha d’aspirar a reduir aquesta xifra a zero.
El Govern ja ha evidenciat la seva voluntat d’abordar aquest problema amb mesures concretes, com l’increment en 8 milions d’euros de la partida d’ajuts, dins del pressupost d’Afers Socials per al 2025.
Tanmateix, és necessari entendre millor quines són les causes d’aquesta situació. En un context en què el salari mínim està dimensionat per sobre del cost de la vida (segons les dades d’aquest estudi, la despesa mínima vital a Andorra és de 9.541 euros anuals, mentre que el salari mínim és de 16.515,24 euros actualment), és essencial analitzar amb detall les circumstàncies que afecten aquest 7,3% de la població.
És fonamental capacitar i acompanyar les persones en situació vulnerable, però amb possibilitat de desenvolupar-se laboralment, perquè puguin beneficiar-se de la bona marxa de l’economia
Com ja he referenciat anteriorment, en un moment de creixement econòmic i alta oferta d’oportunitats laborals, resulta fonamental capacitar i acompanyar les persones en situació vulnerable, però amb possibilitat de desenvolupar-se laboralment, perquè puguin beneficiar-se de la bona marxa de l’economia. Cal posar mitjans per integrar aquestes persones dins del mercat laboral i acompanyar-los perquè puguin fer front als problemes o situacions que donen origen a la desigualtat de base. Amb tot, no és suficient. És evident que, quan parlem de fer front a les inversions que ha de fer una família, l’habitatge sovint és la partida més important. Amb un mercat de lloguer actualment tensionat, les famílies que avui han de sortir a buscar un habitatge de lloguer, ho han de fer en una situació de manca d’oferta, i això vol dir fer front a un preu molt allunyat de la realitat de les famílies que tenen el lloguer congelat i prorrogat per llei.
L’estímul de l’oferta d’habitatge de lloguer és una de les palanques per les quals hem d’apostar. A partir del mes de gener el Govern començarà a adjudicar els primers habitatges a preu assequible, que arribaran a compondre un parc de 500 habitatges o, el que és el mateix, donaran resposta a 500 famílies.
Només així aconseguirem una societat cohesionada i plenament preparada per afrontar els reptes futurs, perquè no ens podem permetre que al nostre país els conceptes creixement i inclusió no vagin de la mà.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Meritxell López, publicat al BonDia el 19 de desembre del 2024.
