Articles d'opinióMarc Jové

Lliçons postCovid: Teletreball i contingència

Ja fa dos mesos i mig que Andorra està immersa en una situació d’emergència sanitària. Amb tot, finalitzada la segona volta de testos a tota la població i vistos els casos actius en l’actualitat respecte a les persones que s’han recuperat, les dades són esperançadores.

No obstant això, no podem confiar-nos i hem de seguir mantenint al màxim les mesures de seguretat, primer per no infectar-nos nosaltres mateixos, i segon per no infectar els altres, sobretot la població més vulnerable.

Una de les coses que ens deixen aquests mesos de confinament és el teletreball i els plans de contingència. M’agradaria parlar-ne a partir de la meva experiència.

Per començar, només diré que treballo en una zona de cert risc, i si això ho sumem a què tendeixo a ser hipocondríac i a tenir por quan l’amenaça pot tenir conseqüències per a la meva salut, el còctel és perfecte perquè comenci la psicosi.

No obstant això, junt amb el meu equip he estat un dels afortunats que ha pogut fer teletreball des del minut zero, quan la cosa començava a posar-se lletja.

Bé, des del minut zero no, ja que en el meu cas -com en el de molts treballadors, empreses i institucions públiques-, no ha sigut tan fàcil posar-ho en pràctica immediatament per motius tècnics, atès que ni l’empresa ni nosaltres els treballadors, tot i tenir els mitjans, estàvem del tot preparats davant d’aquesta contingència.

Aquests darrers mesos les meves eines de treball principals han estat el telèfon mòbil, uns auriculars fent de mans lliures i un ordinador portàtil de certa antiguitat que utilitzo per a ús personal, però que m’ha donat un servei impecable.

En el cas del meu equip com en el meu mateix, la feina que realitzem requereix disposar d’una connexió VPN per poder treballar en remot i accedir als arxius, aplicacions i correu electrònic, com si estiguéssim presencialment davant del nostre ordinador de la feina.

El fet és que, fins que no ens vam veure en la necessitat de treballar des de casa, cap de nosaltres, tot i tenir un ordinador portàtil d’ús personal i connexió a internet, tenia l’equip configurat correctament i preparat per seguir treballant amb normalitat.

Per sort treballem en una entitat on disposem d’un departament de sistemes de la informació que ens va donar un magnífic servei i, en tres o quatre dies, malgrat la feinada que tenien, vam poder estar operatius al 100% des de les nostres cases.

Malauradament, això no és així a totes les empreses, sobretot les petites i mitjanes amb menys recursos, que sobreviuen com bonament poden.

El mateix passa a les administracions públiques i institucions, on la norma habitual és que els ordinadors siguin de sobretaula, impedint la mobilitat del treballador.

Ara més que mai davant d’aquesta situació les empreses, administracions públiques i institucions han pogut veure com és d’important disposar d’un pla de contingència per fer front a qualsevol eventualitat i/o amenaça.

Hem pogut veure com és d’important disposar d’un pla de contingència per fer front a qualsevol eventualitat i/o amenaça

Si tenim sort i les xifres es mantenen tenim temps per aprendre la lliçó i preparar-nos per mitigar els riscos i minimitzar les conseqüències, impedint haver d’aturar totalment l’activitat davant d’un possible rebrot.

Sobretot les administracions públiques i institucions tenen el deure d’estar preparades davant d’una contingència de tal magnitud, ja que, després del que hem viscut, seria del tot inadmissible no haver treballat en la mitigació dels riscos.

Hem d’estar preparats perquè els treballadors puguin sortir de la feina amb l’ordinador sota el braç i reprendre els serveis que presten als ciutadans des de casa o una ubicació alternativa, amb la finalitat de garantir un servei adequat.

Penso que el teletreball ha arribat per quedar-se i ha d’esdevenir el mitjà per permetre als treballadors una millor conciliació familiar, però també que ha de ser compaginat amb el treball presencial i emprat en situacions puntuals.

El teletreball ha arribat per quedar-se i ha d’esdevenir el mitjà per permetre als treballadors una millor conciliació familiar

Després de deixar palesa la meva humil opinió, vull a animar tothom a no abaixar la guàrdia i avançar-nos en la previsió de les amenaces que ens puguin afectar en un futur.

Finalment, vull agrair a tots els professionals sanitaris la tasca tan lloable que han dut a terme a primera línia de foc.

Gràcies i molts ànims!

 

Article de Marc Jové Martínez, secretari de Participació de Demòcrates, publicat al Periòdic d’Andorra el 30 de maig.

Etiquetes: Articles d'opinió, Marc Jové

Articles relacionats

Jordi Ribes
Sense ells no hauria estat possible
Jaume-Serra-comite-executiu
Dues cosmovisions europees
Menú