Articles d'opinióJordi Ribes

Sense ells no hauria estat possible

1.346. M’agradaria trobar als països de l’entorn una xifra similar de persones, respecte al global de la població, dedicades a ajudar el seu país de manera altruista. Jugant-se-la en el seu acte de generositat a contagiar-se d’un virus que ja ens ha demostrat de quina pasta està fet.

Donaré una altra dada per entendre la magnitud del que han fet: 48.663 hores. És el que han donat, sense demanar res a canvi, per protegir-nos a tots nosaltres. I a sobre, ho han fet meravellosament bé.

Uns han passat llargues jornades als hotels habilitats com a centres sociosanitaris, per cuidar els nostres padrins i padrines. Els altres han participat en l’estudi nacional d’anticossos, que ha suposat realitzar 138.000 tests en menys d’un mes. En d’altres paraules, han contribuït que aquest petit país de només 468 quilòmetres quadrats hagi despertat interès i el respecte internacional.

Sense ells, res del que hem aconseguit hauria estat possible.

Des de Demòcrates, però segur que s’hi sumen la resta de forces polítiques del país, només tenim paraules d’agraïment per a aquestes 1.346 persones. Tapats de dalt a baix, amb mascareta, bata, guants i pantalles, però dibuixant un somriure, una mirada tranquil·la per calmar els neguits de tots nosaltres. Passant dies de fred, dies de calor, moltes hores dempeus i emmagatzemant moltes imatges colpidores a la seva memòria. Però allà han estat. Per tots nosaltres.

Poden estar ben orgullosos del que han fet per Andorra, però cal un reconeixement més enllà del sentimental. El Govern ja treballa per oferir-los alguna compensació pel seu esforç i dedicació.

El Govern ja treballa per oferir-los alguna compensació pel seu esforç i dedicació

Aquest article va per tots ells, volem contribuir a tots els gràcies que es mereixen. I, si em deixessin, n’hauria d’escriure molts més: per als membres de la Creu Roja, els treballadors dels equips comunals, de Protecció Civil, dels cossos especials, d’Iniciativa Actua, del SAAS, de les parapúbliques… I també per a aquelles persones que, de manera individual, els han donat suport, oferint-los menjar, material o, senzillament, fent-los companyia.

 

Article del secretari de Comunicació de Demòcrates, Jordi Ribes, publicat el 2 de juny al Diari d’Andorra.

Etiquetes: Articles d'opinió, Jordi Ribes

Articles relacionats

Celeritat i coherència
Lliçons postCovid: Teletreball i contingència