Jordi Ribes
Articles d'opinióJordi Ribes

La confecció de les llistes

La política és quelcom més complex del que sembla i a Andorra, més específicament, és un món a part. A les darreres eleccions, entre la circumscripció nacional i les parroquials, podíem comptar fins a 239 candidats. És a dir, que un 0,3% de la població es va presentar als comicis i, si mesurem l’impacte de candidatures en els darrers anys, podríem percebre fàcilment que el nombre de persones que s’han presentat alguna vegada fan que, poc o molt, tots siguem capaços de trobar algú proper entre aquests noms.

És totalment cert que el ball de persones és, com a mínim, sorprenent i pot, fins i tot, ser un factor de distanciament. Però hem d’entendre que la complexitat territorial i la nostra estructura social, més propera a la d’un poble que no pas a la d’un país, fan que els càlculs i les estratègies electorals ens portin a veure elements sovint incomprensibles. Ara que arriben les eleccions comunals, el proper 15 de desembre, novament uns i altres sense excepció fan mans i mànigues per atreure els votants. L’amalgama de noms que sorgiran agruparà experiència i motivació, vella i nova política, coneguts i cares noves. Tots ells seran de valor afegit per als partits, però la situació actual i la desafecció política faran que aquells que es presentin necessitin ser molt conscients del que es trobaran. Rebran crítiques per ser vells mamuts que no volen deixar la cadira; crítiques per ser cares noves sense experiència; crítiques per ser massa actius a les xarxes o bé per no ser-hi presents.

Rebran crítiques per ser vells mamuts que no volen deixar la cadira; crítiques per ser cares noves sense experiència; crítiques per ser massa actius a les xarxes o bé per no ser-hi presents

Els que seran els representants del poble en veuran de tots colors i aquí recau la dar­rera clau per a la confecció de llistes. Qui vol o pot anar-hi? Estaran preparats per rebre crítiques constants? Si són empresaris, podran deixar la seva empresa durant quatre anys? Si són assalariats, voldran arriscar-se a perdre la feina per culpa de la política? O bé voldran perdre amistats i jugar-se perdre clients? Qui es posiciona té molt més a perdre que a guanyar.

(Article publicat el 8 d’octubre al Diari d’Andorra)

Etiquetes: Articles d'opinió, Jordi Ribes

Articles relacionats

Joan_Carles_Ramos-conseller-general
Canvi de model energètic
Torralba
Una victòria que és de tots
Menú