Fa temps que ser empresari o autònom és conviure amb una diana constant de crítiques i mirades de reüll. Les polítiques i els debats s’acarnissen envers els creadors de treball, en defensa del treballador, i en cert sentit no ho critico, sempre que no es menystingui el valor real de les empreses i dels únics detentors de la creació de llocs de treball.
No oblidem que quan un decideix convertir-se en autònom ho fa assumint tots els riscos que comporta, tant econòmics com socials i, fins i tot en alguns casos, de salut. Ser empresari és assumir que les teves decisions no sempre seran compreses, que els ingressos que es veuen des de fora no sempre implica tenir beneficis, que quan venen temps dolents l’únic que sostindrà que els treballadors puguin continuar cobrant el salari serà la bona gestió i la implicació de l’empresari.
Sóc autònom des de fa prop de cinc anys i els meus pares ho han sigut tota la vida, però això no implica que ens féssim milionaris, ni de lluny.
El naixement d’una pandèmia a escala mundial, on l’economia es veurà llargament afectada ha fet sortir a la llum la solidaritat entre persones, la cara més amable de la societat i ha impulsat com mai la creativitat i la cultura de forma altruista.
Però de qui més orgull puc sentir per un cop és de tot el teixit empresarial andorrà que, sense crítiques ni afanys de protagonisme, hem fet un pas al costat i apliquem sense remugar les directrius que marca Govern.
Sense crítiques ni afanys de protagonisme, els empresaris hem fet un pas al costat i apliquem sense remugar les directrius que marca Govern
No ens està sent gens fàcil i és molt probable que ens ressentim durant molt temps, però la nostra implicació envers la societat està essent demostrada de forma fefaent.
És cert que hi ha hagut diversos acomiadaments i molts treballadors veuran perillar la seva permanència a l’empresa però la situació, encara que no ho sembli, s’està portant molt bé des del món empresarial. Els números serien excusa suficient per explicar una situació molt més negativa per als treballadors, però són les empreses que amb els seus recursos aguanten tot el pes de l’economia i que no hi hagi una crisi més accentuada en qüestió de mesos.
Com jo, molts petits autònoms aquest mes i, segurament el següent, no ens assignarem cap sou, només per poder continuar pagant els sous dels treballadors, fins i tot és probable que hàgim d’aportar recursos personals per fer front a aquesta crisi. Però ho farem.
En aquest sentit, vull agrair totes les mesures que està aplicant l’Executiu per la salvaguarda del teixit empresarial. Els qui em coneixen saben perfectament que he sigut crític en diverses ocasions amb el Govern i el partit al qual represento, però aquest cop veure un Govern que està demostrant una gran maduresa davant la situació em fa pensar que anem pel bon camí.
Veure un Govern que està demostrant una gran maduresa davant la situació em fa pensar que anem pel bon camí
Les xarxes socials es mobilitzen per agrair constantment metges, policies, personal de la neteja, transportistes i molts més, però per un cop també estan ressaltant els agraïments envers Govern i les autoritats, aplaudiments cap als Coprínceps i, fins i tot, la creació de clubs de fans del ministre Benazet (i el seu gat).
Article del secretari de comunicació de Demòcrates, Jordi Ribes, publicat a El Periòdic d’Andorra el 4 d’abril.
