Adrià EspinetaArticles d'opinió

Modificació dels nostres símbols (I i II)

Els que em coneixen saben que des de petit he estat apassionat de l’heràldica, la vexil·lologia, la numismàtica i, sobretot, la fal·lerística, fins al punt de dedicar-me a estudiar i conèixer les seves especificitats de forma autodidacta. Aquest aprenentatge m’ha permès poder emetre opinions fonamentades que no sempre coincideixen amb les del màrqueting corporatiu de les institucions.

Cada proposta de canvi en aquestes disciplines, subjectes a antigues normes que han esdevingut costums, em genera un cert recel. El màrqueting corporatiu acostuma a recomanar la modernització dels elements distintius d’una a fi de renovar-los i arribar a públics diferents, dotant-lo de frescor renovada i modernitat, però no crec que això s’adeqüi als símbols heràldics (escuts) i vexil·lològics (banderes) de les institucions.

Per aquest motiu, vull valorar la proposta que fa poc llegia als mitjans d’una possible modificació de la bandera i l’escut d’Andorra, arran del canvi anunciat per França que afecta el blau de la seva bandera. Amb el canvi francès, es reverteix el moviment europeista realitzat el 1976 per Giscard d’Estaing, que va consistir a aclarir el blau de la bandera per fer-lo coincident amb el de la de bandera europea. Macron ha decidit recuperar els colors originals de la tricolor –amb el blau més fosc– vigent oficialment des dels temps de Napoleó, en un moviment que veig encertat.

Diu la història oficiosa –que no oficial– de la bandera andorrana que la franja blava arribà el 1866 durant el regnat del Copríncep Napoleó III, on Andorra va apropar-se al veí del nord afegint aquest tercer color a la bandera. Donant per bona aquesta dada, el color adoptat per Andorra llavors seria el blau més fosc de la bandera francesa, fet que en algun moment va aclarir-se fins a l’actual, en un intermedi entre el de la bandera francesa de 1976 i l’original i actual.

La proposta andorrana veu la necessitat de canvis per la similitud amb la bandera romanesa (del 1867), la moldava (1990) i la del Txad (1959). Tanmateix, la bandera andorrana tricolor dataria del 1866, fet que la faria com a mínim contemporània amb la romanesa, amb la diferència que té l’escut al centre. Vist que els nostres símbols ja són prou representatius d’Andorra i més antics que els que s’hi comparen, no hi veig necessitats de canvi.

Vist que els nostres símbols ja són prou representatius d’Andorra i més antics que els que s’hi comparen, no hi veig necessitats de canvi

 

(Segona part)

Avui tractaré la modificació de l’escut d’Andorra.

Els escuts d’armes, generalment heràldics, són símbols fonamentals dels estats, sobretot a Europa i a països d’influència històrica europea. Ja siguin escuts d’acord amb els costums i normes heràldiques o emblemes que no s’hi adaptin en el sentit més estricte, és inqüestionable que la seva modificació no és habitual i requereix motius d’important abast –usualment històrics o polítics–. Si bé els logotips han de ser com més senzills millor, passa el contrari amb l’heràldica: com més elements tingui un escut, millor, ja que cadascun té un significat que serveix per ennoblir i engrandir l’Estat o institució que representen.

L’escut d’Andorra ha vist ben poques modificacions al llarg dels segles, una d’elles la de les vaques de Bearn, que ara miren a l’esquerra, quan durant segles van mirar a la dreta (no així al vescomtat de Bearn, on sempre han mirat a l’esquerra). L’altra, significativa, és la separació de les cases del Copríncep episcopal, on durant molts anys van constar la mitra a la casa superior i el bàcul a la inferior, sense presència de les quatre barres d’Aragó. L’aurèola es correspon amb la de la façana de Casa de la Vall, que data de 1580 i és precisament l’element que es pretén simplificar en la proposta, a fi de modernitzar-lo.

L’escut d’Andorra ha vist ben poques modificacions al llarg dels segles, una d’elles la de les vaques de Bearn, que ara miren a l’esquerra

Des de la meva opinió, en cap cas seria necessària la modificació modernitzadora de l’escut, que per se és molt distintiu, malgrat l’aurèola barroca que proposen simplificar. Els escuts, a diferència dels logotips, no s’han de modificar a caprici, sinó cercant sempre la preservació dels elements que els componen, inclosos els ornamentals, ja que ressalten la grandesa i noblesa dels països i institucions. En aquest sentit, seria preferible no repetir el que va passar a Andorra la Vella el 2001 on, en pro de la simplificació, la ciutat va perdre les fulles de roure (representatiu de l’obaga a la Vall) i d’alzina (solana), així com dos dels tres Valires que en creuaven l’única casa i, amb tot això, l’elegància en les formes i presència del seu escut.

 

Articles del president de la Secció Jove de Demòcrates, Adrià Espineta, publicats el  16 i el 18 de gener del 2022 al Diari d’Andorra.

Etiquetes: Adrià Espineta, Articles d'opinió

Articles relacionats

Equador
Ester_Molné-consellera-general
Una justícia més ràpida, propera i eficient
Menú