Articles d'opinióJoan Carles Ramos

Números que manen

Aquest virus, a banda de tot el que ha implicat sanitàriament, ens ha portat moltes coses, més de les que ens podíem pensar en un inici. La por i el redescobriment de la nostra vulnerabilitat humana, però també la solidaritat i l’assoliment de reptes fins ara impensables, com és el cas d’aconseguir vacunes efectives en un temps rècord. La Covid-19 ha estat un bany de realitat, tant en l’àmbit personal per a cadascú de nosaltres, com també en l’àmbit col·lectiu: per a la família, la societat, l’Estat i, en definitiva, per a tota la humanitat.

En altres paraules, la pandèmia ens ha recordat que, com a éssers socials que som, afrontem els grans reptes només quan ens afecten a tots, també des d’aquesta òptica de comunitat.

Precisament l’ara famosa immunitat de ramat així ens ho posa de manifest. Coses de la natura.

Però més enllà de l’anàlisi de la condició humana que deriva de la pandèmia, en el fons tot rau en un simple fonament de matemàtica pura. En números objectius. Contundents. Tots podem interpretar el que vulguem, podem opinar, discernir, però els números són clars: si no aconseguim un alt percentatge de vacunació entre la població, serà molt complicat, sinó clarament impossible, poder doblegar al virus. Viure.

Si no aconseguim un alt percentatge de vacunació entre la població, serà molt complicat, sinó clarament impossible, poder doblegar al virus

Podem parlar llargament sobre moltes coses relacionades amb el que estem vivint però, al final, o ens vacunem o no ens vacunem. I en funció d’això, obtenim o no el resultat desitjat per tots. El resultat final només acaba depenent, per tant, del compromís de cadascú de nosaltres, personal i amb la comunitat.

En un altre nivell, que pot semblar més mundà però que és igualment rellevant pel fet d’afectar la nostra essència vital, ens trobem actualment amb la necessitat d’adaptar el sistema de pensions per poder garantir la seva viabilitat.

Certament, han estat moltes les legislatures en què s’ha parlat de la viabilitat de les pensions de la CASS. Sinó totes. S’han fet estudis. S’han aplicat mesures amb més o menys intensitat. Però fins ara no s’havia arribat a un nivell tan gran de compromís per posar fil a l’agulla.

I mentrestant s’ha acabat imposant, per força -també igual que amb la lluita contra la Covid-19-, un fonament de matemàtica pura, de números objectius. Fonament senzill, però difícil a parts iguals: cal adaptar el sistema per garantir que tothom pugui tenir una pensió.

És matemàtica pura: cal adaptar el sistema per garantir que tothom pugui tenir una pensió

Com en el cas del virus, alguns podran opinar llargament sobre la conveniència o no d’aplicar mesures, d’altres potser es quedaran amb el fet de negar l’existència del problema. Però les dades, també en aquest cas, ràpidament els posaran en evidència.

Vull creure que, per sobre de tot, prevaldrà la responsabilitat política, a través de la proposta d’acord per assolir un pacte d’Estat de les pensions que recentment hem entrat a tràmit els grups de la coalició.

La responsabilitat política és, en definitiva, el compromís en estat pur amb la societat. I després, també és cert, el compromís haurà de venir per part dels ciutadans.

En àmbits vitals com la sanitat i la jubilació moltes vegades també s’hi acaben implicant fortament els números. I com passava amb el joc -al qual tots hem jugat de petits-, d’endevinar quines figures fan els núvols, cadascú pot interpretar els números com vulgui, identificar diferents formes i dibuixos.

Però amb núvols al cel, no es pot descartar mai la pluja. Així doncs, els acords, els compromisos, han de fer de paraigües, per si de cas.

 

Article del conseller general Demòcrata, Joan Carles Ramos, publicat a El Periòdic d’Andorra el 24 d’abril.

Etiquetes: Articles d'opinió, Joan Carles Ramos

Articles relacionats

Marc Jové Martinez
Publicitat en paper
Jordi Ribes
La virtut unida és més forta
Menú