La suspensió de l’activitat parlamentària decretada per Sindicatura el passat 13 de març, amb un termini d’almenys quinze dies, s’ha vist alterada excepcionalment aquest dilluns amb la sessió ordinària del Consell General, convocada per debatre el Projecte de llei de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2; la Llei qualificada dels estats d’alarma i emergència i una modificació del Reglament del Consell General per donar cobertura legal a aquest segon text. Tots tres textos s’han aprovat per unanimitat per part de totes les forces parlamentàries, un fet excepcional a l’alçada de la situació de crisi sanitària en què està immersa el país i pràcticament tots els països del món.
Els grups de la coalició, Demòcrates, Liberals, Ciutadans Compromesos, i també els de l’oposició, Socialdemòcrates i Terceravia, han ressaltat en les seves intervencions la necessitat d’unió i la responsabilitat de país que implica treballar conjuntament en la direcció encarada a pal·liar la problemàtica causada per la Covid-19. Una direcció que s’encara a ajudar als ciutadans i empresaris en els complicats moments que estan vivint. “El virus no entén d’ideologies”, ha subratllat Mònica Bonell, presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata. “Celebro que tots i totes hàgim entès que els interessos de partit hagin de quedar rellevats a un segon terme davant l’emergència de la situació actual.”, ha afegit el president del grup Liberal, Ferran Costa. Per la seva part, el president del grup de CC, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, ha refermat que ara, més que mai, s’ha de professar “lleialtat institucional”, així com “fer pinya per solucionar aquest moment junts i sortir-ne com més aviat millor”.
La sessió ha començat amb el debat a la anomenada llei òmnibus, ja que modifica diversos textos legals, de mesures contra la Covid-19. La seva aprovació implica l’aplicació d’un paquet de mesures econòmiques i socials amb l’objectiu prioritari que els treballadors puguin seguir cobrant els seus salaris a final de mes. Contempla una injecció de 200 milions d’euros al teixit productiu andorrà, perquè les empreses tinguin liquiditat per poder seguir pagant els sous dels seus treballadors i a l’hora fer front a les seves despeses operatives. En l’àmbit global, les ajudes aniran destinades al pagament dels lloguers, a pagar baixes de les persones que estan confinades i persones amb Covid-19, a pagar la part patronal de la cotització de la CASS per a cadascun dels seus treballadors, de la qual se’n farà càrrec Govern, i a finançar crèdits tous a interès zero per les despeses de funcionament i el pagament de préstecs hipotecaris de les empreses.
Bonell ha reconegut en la seva intervenció que, fa un mes quan s’aprovava el pressupost del 2020, “si algú ens hagués dit que viuríem una situació de crisi sense precedents i hauríem de treballar una llei per no deixar caure el teixit productiu, no l’hauríem cregut”. “No és un malson, és la realitat i cal afrontar-la”, ha afegit. Ha celebrat que el text “donarà oxigen especialment a qui ho està passant pitjor” i ha remarcat que ara les prioritats pressupostàries han de ser les “inversions mèdiques, socials i laborals”. També ha desitjat que les mesures “contribueixin al fet que puguem ser tots una mica més optimistes”, tot i que ha avançat que cal començar a treballar des de ja en una segona fase d’ajudes, més vinculada amb la recuperació econòmica que haurà d’afrontar el país. La presidenta suplent Demòcrata s’ha mostrat “convençuda” que amb el “rigor i autoritat” amb la que s’està treballant “aconseguirem sortir de la crisi”.
Bonell: “No és un malson, és la realitat i cal afrontar-la”
Una Llei per poder aplicar mesures més fermes
El segon debat s’ha centrat en la Llei qualificada dels estats d’alarma i emergència. Un text que desenvolupa l’article 42 de la Constitució i que té per finalitat donar solució a situacions d’especial gravetat en què es pot trobar immers l’Estat, com catàstrofes naturals, sanitàries o situacions en què la convivència democràtica pugui estar en perill.
La crisi del coronavirus n’és un clar exemple. En aquest cas el text aprovat per assentiment permetrà, si així fos necessari, que el Govern pugui declarar l’estat d’alarma i limitar en conseqüència la mobilitat dels ciutadans del país. “Cal donar al Govern totes les eines necessàries per fer front a la pandèmia”, ha defensat la consellera Demòcrata, Ester Molné, davant de la Cambra. Unes eines que s’alinearien amb el que han fet els països veïns, ha recordat.
Molné: “Cal donar al Govern totes les eines necessàries per fer front a la pandèmia”
L’excepcionalitat de la situació s’ha vist plasmada també en la composició del ple. Només hi han assistit catorze consellers, els mínims per poder aprovar les lleis, i quatre membres de l’Executiu entre ells el cap de Govern, Xavier Espot. Tot s’ha desenvolupat amb importants mesures de precaució i higiene, alguns dels consellers no ocupaven el seu escó habitual per mantenir les distàncies recomanades per evitar el contagi de la Covid-19. Entre les mesures decretades per la Sindicatura s’han inclòs itineraris específics perquè els consellers generals no es creuessin entre ells.
Finalment, l’excepcionalitat del moment ha fet que el ple es reunís sense la presència de mitjans de comunicació a la sala. Tot i això, la sessió s’ha pogut seguir amb normalitat pels diferents canals de RTVA.
