El nombre de persones que decideixen ampliar la família amb un animal de companyia ha crescut de manera exponencial els darrers anys: actualment, en consten com a censats més de 10.000. En una societat moderna com és la nostra, és just i necessari posar tots els mitjans per assegurar-los la màxima qualitat de vida, que sigui digna i estigui adequada a la seva espècie.
En aquest sentit, fa ja tres dècades que Andorra compta amb legislació en matèria de protecció dels animals de companyia, fet que demostra el seu grau de conscienciació. La primera data del 1998, la Llei de tinença i de protecció dels animals. Catorze anys després, el 2012, es va fer una revisió de la llei per adaptar-la a l’increment del cens i per ampliar la seva protecció. Finalment, el 2016 i davant noves inquietuds sorgides, es van revisar alguns punts de la llei, sobretot amb la voluntat que l’Administració pogués donar una millor resposta a les demandes de la societat a favor del benestar animal. Es va aprovar, així, la Llei de tinença i de protecció dels animals vigent fins a la data.
Un altre pas significatiu va ser, el 2020, l’externalització de la gossera i la gatera nacionals, ara gestionades per associacions. El canvi ha permès millorar el model de gestió de les instal·lacions i la preservació del dret a la protecció dels animals. Aprofito, en aquest punt, per agrair la important tasca que desenvolupen aquestes entitats animalistes, per garantir el benestar integral dels animals sense llar, aportant-los amor i afecte. Tasca a la qual s’hi sumen els voluntaris, que de manera desinteressada contribueixen a assolir els nobles objectius de les entitats.
En resum, al llarg d’aquestes tres dècades Andorra ha anat reforçant la seva legislació a favor del benestar dels animals. També ha consolidat les eines necessàries per actuar davant casos en què els animals pateixen patiment físic o psíquic, per prevenir maltractaments, actualitzar els drets i deures dels propietaris i prohibir certes activitats.
Però el camí és encara llarg.
Ara calia fer un pas més: consolidar aquest marc legal amb la ratificació del Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels animals de companyia, per elevar tot el compromís establert al país a l’escala internacional.
Calia fer un pas més: consolidar aquest marc legal amb la ratificació del Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels animals de companyia, per elevar tot el compromís establert al país a l’escala internacional
Amb aquest conveni ens comprometem a vetllar per matèries com la responsabilitat del propietari amb la salut i benestar del seu animal de companyia, les condicions de cria o guarda comercials, les condicions dels refugis i altres instal·lacions relacionades, la competència que han de tenir les persones que s’hi dediquen, la prohibició d’ús d’animals en espectacles o esdeveniments que suposin un perill per a la seva salut i benestar, i la prohibició de les intervencions quirúrgiques amb finalitats estètiques. A més, també ens compromet a desencoratjar l’adquisició dels animals salvatges com a animals de companyia i a controlar les condicions per al sacrifici.
La decisió d’ampliar la família amb un animal de companyia és un acte de responsabilitat i ha d’estar acompanyat del compromís d’assegurar el seu benestar durant tota la seva vida. No hauria d’haver-hi lleis o convenis necessaris per garantir aquest concepte, perquè és una obligació moral de l’home la de respectar totes les criatures vives. Però, com que l’evidència ha demostrat que tot això no es pot assegurar, cal vetllar pel compliment del marc legal actual, millorar-lo i adaptar-lo a noves exigències i demandes, i garantir-ho tant dins com fora les nostres fronteres.
Article de la consellera general Demòcrata, Núria Rossell, publicat a El Periòdic d’Andorra el 9 d’abril del 2022.
