Articles d'opinióMònica Bonell

Punt d’inflexió en la transparència

Durant la primera legislatura sota mandat Demòcrata (2011-2015), es va començar a treballar en una llei per fomentar la transparència de les institucions vers la ciutadania. Era necessari millorar els vincles entre les dues parts i garantir una fluïda comunicació, per aconseguir una democràcia més participativa i la transparència de l’activitat de les administracions públiques.

Va ser durant aquella legislatura que es van elaborar els primers esborranys d’una futura llei que va fer un altre pas el 2015, amb la votació al Consell General d’una proposta de resolució al respecte. Tres anys després, el 2018, el Grup Parlamentari Liberal va presentar una proposició de llei que es va començar a treballar en comissió, però que no va arribar a temps de debatre’s abans que s’esgotés la legislatura. Amb tot, la feina no va quedar en va, ja que a finals del 2019 els grups de la coalició vam entrar a tràmit la Llei de transparència i accés a la informació pública. Dos anys després, i amb una pandèmia pel mig, hem aprovat finalment el text a l’hemicicle. Sense dubte aquest ha estat un bon exemple de llei que es cou a foc lent, sense presses i amb tots els grups parlamentaris implicats, treballant-hi plegats i representats al mateix esgraó de protagonisme.

Sense dubte aquest ha estat un bon exemple de llei que es cou a foc lent, sense presses i amb tots els grups parlamentaris implicats, treballant-hi plegats i representats al mateix esgraó de protagonisme

El resultat és una llei que podem considerar, sense cap mena de dubte, històrica, perquè suposa un punt d’inflexió en el concepte de transparència i de dret a la informació. També en el de la lluita contra la corrupció, ja que amb la seva entrada en vigor els càrrecs públics i alts càrrecs de les administracions haurem de fer una declaració privada sota notari dels nostres béns, a l’inici i al final de la legislatura. Aquesta declaració evitarà qualsevol enriquiment il·lícit en l’exercici del càrrec: en cas que hi hagi una sospita, s’haurà de posar en coneixement dels estaments judicials pertinents. També la ciutadania podrà fer aquesta denúncia.

Convertir aquesta declaració en pública, com volia el Partit Socialdemòcrata, només aportava safareig, i més en un país tan petit com Andorra. A més, podria suposar un fre per als ciutadans que volen fer el pas d’aparcar durant un període concret la seva activitat laboral per dedicar-se a la política.

Convertir aquesta declaració en pública, com volia el Partit Socialdemòcrata, només aportava safareig, i més en un país tan petit com Andorra

La llei també té altres punts molt importants. Regula l’obligació de publicitat de les administracions, que hauran de mantenir de forma actualitzada i pública informació com la relació dels llocs de treball i retribucions dels funcionaris i treballadors públics; la relació dels alts càrrecs, càrrecs directius i de lliure designació; la relació dels béns immobles i equipaments públics; i la relació dels contractes licitats i adjudicats, entre d’altres. En el cas de l’Executiu, ho haurà de fer a través de la nova plataforma Govern Obert, mentre que la resta d’administracions ho faran a través de les seves pàgines web respectives.

També és rellevant el pas endavant que suposa en el dret d’accés a la informació. El ciutadà podrà sol·licitar i accedir a informació i documentació de l’administració, sense la necessitat que hi hagi un interès legítim. Només amb una excepció, aquella que s’hagi decretat com a reservada d’Estat, és a dir, la que si es divulga pot afectar la defensa i seguretat nacional, les relacions internacionals, les obligacions de confidencialitat i la seguretat pública.

Som, per tant, davant una llei que toca molts elements relacionats amb la comunicació, la informació i la participació activa, fet que la fa molt transcendental. Per aquest motiu, i també pel fet que hem tingut en compte les aportacions de tots els grups parlamentaris, lamentem que l’oposició no hagi volgut votar-hi plenament a favor.

Una llei que apropa les institucions a la ciutadania a través de la transparència i la participació democràtica, que lluita contra l’enriquiment il·lícit i la corrupció, és tan cabdal que hauria merescut la unanimitat de totes les forces parlamentàries.

 

Article de la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, publicat a El Periòdic d’Andorra el 3 de desembre del 2021.

Etiquetes: Articles d'opinió, Mònica Bonell

Articles relacionats

Coma
El camí del diàleg i la cooperació parlamentària
Inici amb protocols
Menú