Articles d'opinióJordi Ribes

Una terra pedregosa

Una terra pedregosa, partida per dos rius que amb formes sinuoses formen una Y, s’erigeix entre muntanyes, rocs i pins. Habitada per gent de cultures diverses, les llengües dansen i es fusionen com una amalgama d’inspiracions per a artistes, escriptors, polítics i cantautors. Una terra que encara plora la pèrdua d’un dels seus impulsors, que amb força, coneixement i serenitat va impulsar sense acabar cap dels seus mandats una transformació que avui dia veu resultats.

Envoltada per dos gegants, la petita bombolla durant segles ha anat al seu pas. Ara tremola davant d’un hivern llarg i fred on les portes tancades no deixen entrar visitants ni compradors. Però no és la fragilitat de la bombolla la que preocupa la gent, sinó uns núvols de tempesta que assetgen i causen pacients.

La tempesta creix i no té fre, únicament el distanciament té suficient pes per crear una calma il·lusòria que desapareix a cada moviment. Com llamps carregats, cau sobre la gent, fulmina els avis i inquieta els més prudents. Però un bri d’esperança creix a la ment, una vacuna que tarda, però que arribarà al seu moment. No serà la solució de tots els problemes, però sí l’inici d’un final que la terra pedregosa espera com si fos un aval. Un aval que permetrà tornar a la normalitat, encara que aquesta no sigui la seva finalitat.

Aquesta nit passaran els Reis i, entre muntanyes, rocs i pins, ens deixaran regals amb els seus camells. Els petits jugaran i els grans gaudiran, però si jo puc demanar un regal, és que tornem a la normalitat.

No per tornar enrere sinó perquè tots plegats aprenguem dels mals resultats, i treballem conjuntament per un futur gran, proper i sense ambigüitats. I que la terra pedregosa s’erigeixi, aquest cop, amb la força d’un territori amb caràcter, convicció, unió i aspiració.

Demano tornar a la normalitat: No per tornar enrere sinó perquè tots plegats aprenguem dels mals resultats i treballem conjuntament per un futur gran

Fem d’Andorra un país millor i deixem enrere preocupacions i disputes per passions. Treballem units per sortir del precipici: aquest any pot ser un nou inici.

Etiquetes: Articles d'opinió, Jordi Ribes

Articles relacionats

Jordi Ribes
Serem capaços?
Economia digital: diversificació i oportunitats
Menú