Quantes vegades has volgut anar a un concert, però no has pogut perquè aquell mateix dia, a la mateixa hora, s’organitza una conferència que no et pots perdre? Quantes vegades has volgut donar suport a un escriptor del país quan vol presentar la seva nova obra, però no hi pots assistir perquè fa setmanes que tens entrades per a una obra de teatre amb grans noms de l’escena del moment? I així, d’altres exemples: estrenes de pel·lícules que se solapen amb un espectacle de dansa, la inauguració d’una nova exposició a una galeria d’art que coincideix amb un recital poètic amb participació de persones amb qui tens un vincle especial…
També és cert que aquestes situacions de coincidències culturals que acabo d’esmentar, ja fa nou mesos que no es donen. Perquè ha arribat un virus disposat a allunyar les nostres relacions socials i a reduir els moments d’oci col·lectiu, l’enriquiment personal i el plaer.
El que ha acabat passant és que ens hem situat just a l’altre extrem. Poques coincidències de propostes culturals al nostre país perquè s’han reduït considerablement. I, fins i tot en alguns moments d’aquesta pandèmia, no n’hi ha hagut ni una. Quant fa que no ens emocionem quan sentim les primeres notes d’una orquestra que sona en directe? Que ens identifiquem amb el que li passa al personatge d’una obra de teatre? Que ens transportem a altres èpoques o contextos quan contemplem una obra d’art? Que ens instruïm amb els coneixements d’experts que debaten sobre temes de la història d’Andorra?
Quant fa que les nenes i nens no es queden embadalits amb un espectacle? Que no pugen a un escenari a ballar amb el seu artista preferit?
Fa massa temps de tot plegat.
És llavors quan neix el projecte La cultura no s’atura. Amb la implicació del Govern, dels comuns de Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, i amb la participació activa de tots els sectors culturals del país: musical, editorial, arts plàstiques, arts escèniques i audiovisuals. Un projecte que aporta llum a la foscor que ha patit el sector els darrers mesos. I, a la vegada, ho fa millorant l’organització i la manera de promoure la cultura que hi havia abans de la Covid-19.
Les xifres mostren la importància d’aquesta iniciativa conjunta, inèdita a Andorra. Cinquanta activitats culturals de l’1 de desembre al 27 de febrer sense solapaments i repartides equitativament per tot el territori. La participació de 100 artistes andorrans i d’una cinquantena de tècnics i empreses del sector cultural. I una inversió pública de 100.000 euros.
La cultura no s’atura consta d’una cinquantena d’activitats de l’1 de desembre al 27 de febrer
Ara més que mai, necessitem gaudir de la cultura. I donar-li el valor que ens mereix. Va estar al nostre costat de manera individual durant el confinament. Llegir un bon llibre, escoltar una cançó que ens emociona, mirar una pel·lícula del nostre actor preferit o passar una bona estona dibuixant amb els nostres fills ens va proporcionar moments d’alleugeriment els dies que se’ns feien més llargs, i ens va ajudar a sortir, de manera metafòrica, fora les parets de casa nostra.
Durant aquells dies de confinament més estricte vam ser una mica més conscients que la nostra felicitat va sovint acompanyada d’una manifestació cultural.
La cultura no s’atura ens permetrà prolongar aquests instants de felicitat. Estic convençuda del seu èxit i, per tant, de la seva continuïtat més enllà del febrer. Tant de bo llavors el projecte es faci més gran, i s’hi adhereixin també aquells que aquesta vegada han preferit no involucrar-s’hi, amb pretesos motius difícils d’entendre.
Article de la consellera general Demòcrata, Sandra Codina, publicat a El Periòdic d’Andorra el 28 de novembre del 2020.
