En els temps que corren l’entorn digital s’ha convertit en un dels nostres principals hàbitats de relació i convivència. La consolidació de les relacions digitals comporta una proliferació i difusió contínua de dades personals, econòmiques, laborals, etc., en un entorn que, a més a més, té un àmbit totalment global.
És a dir, el nivell d’exposició de les nostres dades a tot el món és total i absolut. Per tant, i ja en clau andorrana, és indispensable garantir que aquestes dades es gestionin de forma segura i amb total respecte pels nostres drets constitucionals (especialment el de la intimitat, l’honor i la pròpia imatge).
Fins ara, el marc legislatiu andorrà comptava amb la Llei qualificada de dades personals, del 2003. El text, però, ja ha superat la majoria d’edat i necessitava una important actualització. Fa 20 anys els perills en la gestió de dades es limitaven en àmbits com la difusió d’informació personal que sortia dels nostres electrònics. Però en l’actualitat, l’evolució de multiplicitats de dispositius, els canvis en els hàbits de consum i en la forma de relacionar-nos per mitjans digitals fa aquest control molt més complex.
Per tant, aprovar l’actualització de la Llei de dades personals, fet que vam assolir dijous passat al Consell General, era totalment indispensable. Per ampliar, reforçar i consolidar la protecció de les dades de la ciutadania, però també per adequar Andorra a les directrius europees en aquesta matèria. Europa ha anat actualitzant molt freqüentment la regulació de la protecció de dades personals i calia posar al mateix nivell la legislació andorrana.
Per exemple, la nova llei supera la fins ara obligació del registre dels fitxers de dades personals, per passar a una dinàmica de supervisió contínua de tota l’activitat de gestió, a través de figures responsables i encarregades del seu tractament, així com també a partir d’avaluacions d’impacte i codis de conducta.
També es fa un pas endavant molt significatiu pel que fa a la regulació dels drets amb relació a les persones difuntes i s’estableix una protecció específica relacionada amb els menors d’edat. Així mateix, es dona plena garantia a la protecció dels drets digitals i a la neutralitat d’internet. És a dir, es garanteix un accés sense discriminacions i amb seguretat de les comunicacions que es rebin online.
A la vegada, s’amplien les competències de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, així com s’augmenta la seva professionalització. Per exemple, se li atorguen potestats coercitives en cas de vulneració de la llei.
En aquest punt, m’agradaria refermar que ningú quedarà impune en cas de cometre una infracció. Les sancions seran per a tots, tot i que amb criteris diferents. En el cas de l’administració privada, aquesta es traduirà en una multa econòmica, mentre que en el cas de l’administració pública, la sanció implicarà l’obertura d’un procediment disciplinari a l’infractor. L’aplicació d’una multa econòmica a les administracions no és eficaç en termes sancionadors, perquè aquesta acaba sortint dels pressupostos globals i, per tant, l’acaba pagant el ciutadà. A la vegada, l’infractor no queda afectat.
Defensem que la sanció disciplinària és més efectiva i, de fet, aquesta és la tendència que estan seguint legislacions a tot el món. Per tant, la crítica del Grup Socialdemòcrata a aquesta mesura demostra que van un pas enrere respecte a la dinàmica actual i mundial.
A més, la llei també estableix que les infraccions comeses s’hauran de publicar al BOPA.
D’aquesta manera, la ciutadania podrà comprovar amb total transparència com està funcionant el tractament de les seves dades personals.
Article del conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata, Joan Carles Ramos, publicat a El Periòdic d’Andorra el 30 d’octubre del 2021.
