Amb el recent canvi a l’horari d’estiu, i en vista dels debats que hi ha arreu sobre la pertinència de mantenir o no durant tot l’any aquest horari, surt recurrentment a mitjans divulgatius el perquè el debat no té escàs sentit sense anar a l’origen de la qüestió, que fa que no estiguem sempre al 100% còmodes amb els horaris estacionals i que aquests ens afectin més. Com passa sovint, el motiu és històric i com ja aneu veient els lectors, la història m’apassiona, l’excusa perfecta per compartir amb vosaltres l’explicació i divulgar-la, si escau, una mica més.
Durant la Segona Guerra Mundial, l’Alemanya nazi va arribar a conquerir mitja França, l’anomenada França de Vichy. Amb la França col·laboracionista, i juntament amb l’Espanya franquista, es va acordar que adaptarien el fus horari amb l’anomenada hora de Berlín, el considerat GMT +1. Aquest fus horari és natural del centre d’Europa, però a l’unir-s’hi França i Espanya (i amb elles Andorra, Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos), s’equiparaven els territoris i, en la situació del moment, era més pràctic per a tots, fins al punt que el Regne Unit (que està al fus de Greenwich, o GMT 0) va passar-se també a l’horari de Berlín. Tanmateix, el Regne Unit va tornar al seu fus a l’acabar la guerra, però França i Espanya van romandre al GMT +1. Això implica un gran decalatge, de prop d’una hora, entre la posta de sol a Berlín i la posta de sol a Madrid. París i Andorra la Vella, que estan entre les dues, comparteixen posta de sol, per cert, una mitja hora després de Berlín i abans que Madrid.
Així, no haver retornat al nostre fus horari natural, GMT 0 (Londres), implica necessàriament avançar una hora a la primavera-estiu i retrocedir-ne una a la tardor-hivern, ja que les hores de llum i l’ús sostenible de l’energia (ara més que mai vist l’horitzó europeu) s’han de mantenir equilibrats. Apuntant, això sí, al debat inicial, esperem que si Espanya i França tornen al seu fus natural ho facin conjuntament i no als seus tempos propis, ja que aquesta decisió posaria Andorra en una curiosa situació que ben segur serà més senzilla si es pren de comú acord i s’executa de manera conjunta.
Article del president de la Secció Jove, Adrià Espineta, publicat al Diari d’Andorra el 27 de març del 2022.
