Un congrés ordinari en una situació amb un tarannà extraordinari, aquesta podria ser una valoració del que va suposar el congrés de Demòcrates de dimecres passat. El congrés, en l’àmbit estatutari, es tracta de la màxima voluntat del partit i, per tant, fixa les directrius i el full de ruta que la militància desitja en la seva acció política. Aquest full de ruta es plasma en aquelles ponències que entren a debat i aquestes també mostren quina és la conjuntura del moment. Ponències com habitatge, poder adquisitiu, sostenibilitat en l’àmbit rural i l’acord d’associació van marcar el debat de dimecres. No crec que sigui sorprenent per a ningú que aquests siguin els temes triats per diversos militants per defensar els seus plantejaments, però sense cap mena de dubte calia que els afiliats mostressin, més enllà dels nostres representants públics, les seves sensibilitats al respecte. I així va ser. Amb un sistema de votació modificat, en què es va substituir la mà alçada amb paperetes un amb codi QR per qüestions d’eficiència i sostenibilitat, la militància també va poder exercir el vot amb un sistema de votació secreta, fet que garanteix l’anonimat en el que cadascú votés.
Aquestes ponències, que incorporaven propostes concretes i no tan sols una anàlisi de la situació, van rebre un suport folgat de prop del 90% dels vots emesos, que mostra certa unanimitat i, alhora, un posicionament unificat amb relació als temes proposats. Si això es combina amb una forta presència de la militància de Demòcrates al congrés, es pot en part constatar i esvair aquelles suposicions que afirmen que existeix divisió i un estancament del projecte. Això no vol dir que no calgui plantejar-se qüestions fonamentals del futur del partit, perquè la desafecció i el desgast de quatre legislatures consecutives al Govern existeixen, però és una oportunitat per erigir-se en un partit que segueix sent i serà determinant per a l’Andorra del demà.
El que podem extreure de tot plegat és que la centralitat i la solvència són claus per seguir plasmant allò que la ciutadania exigeix, i sobretot defugir del missatge fàcil, les propostes buides i la tensió innecessària donada la importància del moment.
Article del secretari de Comunicació de Demòcrates, Manel Amorim, publicat al Diari d’Andorra el 3 de desembre del 2024.
