Articles d'opinióCarles Enseñat

A favor de la governabilitat i estabilitat dels comuns

Andorra s’ha caracteritzat per ser un país amb uns alts índexs de participació electoral. Tanmateix, a les darreres eleccions comunals, el 2015, l’abstenció va fregar el 40%. Als comicis nacionals del passat abril aquesta tendència es va frenar fins a poc més del 30%, però el percentatge s’ha de seguir considerant massa elevat.

En paral·lel a aquesta situació, també hem constatat a les anteriors conteses electorals un augment del vot judicial, possibilitat singular al nostre país que s’ofereix, en principi, per als andorrans a qui els és impossible desplaçar-se als col·legis electorals el dia de les eleccions.

Parlo d’aquests dos conceptes, tan d’actualitat aquests dies de campanya electoral, per enllaçar-ho amb la proposició de llei per modificar la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum que va presentar a l’octubre el grup parlamentari socialdemòcrata. Una proposició de llei, per cert –i perquè no ens diguin que sempre els hi ho tombem tot-, que els grups de la coalició hem acceptat prendre en consideració. Perquè, des del diàleg i el consens, puguem aplicar millores al desenvolupament de la jornada electoral de manera que facilitem al màxim l’exercici de vot de la nostra ciutadania.

Estem a favor de buscar mecanismes per seguir garantint la neutralitat del procés electoral amb accions com, per exemple, la participació dels ciutadans a les meses, amb designació per sorteig públic. No veiem tan clares altres propostes del grup socialdemòcrata, com la de treure els col·legis dels nostres comuns. No té sentit acabar amb una tradició tan arrelada senzillament perquè als països de l’entorn s’organitzen de manera diferent. Hem de tenir en compte les nostres dimensions i nombre d’electors.

Estem a favor de buscar mecanismes per seguir garantint la neutralitat del procés electoral amb accions com, per exemple, la participació dels ciutadans a les meses, amb designació per sorteig públic

Però, el que no compartim en cap cas és en modificar l’esperit de la llei vigent pel que fa als criteris de repartiment dels escons comunals. La situació actual, que dona una àmplia majoria a la força guanyadora, garanteix la governabilitat als comuns i també l’estabilitat durant els quatre anys de mandat. Els comuns no són el Consell General, no fan lleis, i necessiten ser àgils en la seva gestió del dia a dia. La proposta del PS d’anar cap al repartiment que es fa per a l’arc parlamentari encallaria aquesta gestió.

A més, anar cap a un sistema de repartiment proporcional pur com proposen podria conduir a una excessiva fragmentació dels consells de comú i dificultar la formació de majories comunals. Només cal donar un cop d’ull a l’elevat nombre de candidatures que s’han presentat a aquestes eleccions i la diversitat entre cadascuna d’elles per fer-se una idea de com seria de complicat gestionar les corporacions.

El sistema actual considerem que és l’adequat i, a més, no ha impedit els darrers 25 anys l’alternança de governança entre diferents formacions. Malgrat que els socialdemòcrates, amb uns comicis pel mig, s’entestin a dir el contrari. En qualsevol cas, i ja ho vam reiterar en el debat al Consell General, una modificació d’aquest calat sempre s’ha de fer amb el diàleg i complicitat dels principals afectats. És a dir, els comuns. I no s’ha fet. No crec que ningú pugui negar que hi tenen molt a dir.

Anar cap a un sistema de repartiment proporcional pur com proposen podria conduir a una excessiva fragmentació dels consells de comú i dificultar la formació de majories comunals

Etiquetes: Articles d'opinió, Carles Enseñat

Articles relacionats

Un pas més enllà
Torralba
La gran feina de gestió dels comuns
Menú