17/03/2018
El 14 de març del 1993 el poble andorrà va aprovar, per una clara majoria, la Constitució del Principat d’Andorra; aquell objecte estatal mal identificat, com va ser definit ja fa molts anys per un destacat expert en dret públic, passava a ser, per art de referèndum, un estat de dret democràtic i social que s’integrava en plenitud en la comunitat internacional. La sobirania ostentada fins llavors pels coprínceps quedava transferida al poble andorrà, que era ja l’autèntic i únic poder constituent. Separació de poders, imperi del dret, protecció jurisdiccional dels drets fonamentals, submissió dels poders públics a la Constitució i a la llei; i plena personalitat jurídica en el dret internacional. Aquests eren –i són– els atributs sorgits de la nova organització institucional establerta per la carta magna; havia quedat constituït un sistema democràtic avançat (encara que perfectible –com ho són per definició tots els sistemes democràtics) que s’albirava, d’altra banda, com a condició necessària per a la governabilitat del país.
