Articles d'opinióMònica Bonell

Abstenció: l’hem de solucionar entre tots

Les eleccions del 2015, tant les nacionals com les comunals, van posar sobre la taula la problemàtica de l’abstenció a Andorra. Una situació que, de fet, no era nova als països de l’entorn. Les andorranes i andorrans que no van anar a votar van augmentar un 8,5% als comicis nacionals i un 4% als comunals, en comparació amb el 2011.

El Consell General, durant la legislatura passada, vam decidir que calia incidir en la problemàtica. Andorra sempre s’havia caracteritzat per ser un país amb una elevada participació electoral. Vam encarregar al CRES un estudi per analitzar les causes de l’abstenció. Vam comptar amb la col·laboració dels comuns per a l’obtenció de les dades electorals de l’última dècada. Dades que ens van ajudar a entendre l’evolució de la participació.

El resultat va ser un informe quantitatiu i qualitatiu detallat que radiografiava els motius pels quals una part dels ciutadans amb dret a vot no havien anat a votar. Amb conclusions molt interessants. Una de les quals, de les més importants, era que gairebé la meitat d’aquests abstencionistes ho eren per motius tècnics. És a dir, no van exercir el seu dret a vot per temes de salut, per trobar-se fora d’Andorra o per altres causes de força major. Hi ha diferents línies de treball per frenar l’abstenció. Però, en el cas dels abstencionistes tècnics, queda clar que hi ha un gran recorregut a fer.

Hi ha diferents línies de treball per frenar l’abstenció però, en el cas dels abstencionistes tècnics, queda clar que hi ha un gran recorregut a fer

Aquest 2019 de nou l’abstenció ha estat un element significatiu. Sobretot en el cas de les eleccions comunals del passat 15 de desembre. Per exemple, a Andorra la Vella, la meitat de la població no va anar a votar.

Utilitzar l’informe del CRES (es pot consultar a la web del Consell General) és un bon punt de partida perquè, d’aquí a quatre anys, no haguem de lamentar de nou que una gran part dels andorrans no voten. I la proposició de llei de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, ara en període d’esmenes, pot ser el canal pel qual es poden introduir modificacions en aquesta direcció.

Per exemple, i així s’ha compromès el Govern i els grups parlamentaris de la coalició, facilitant l’accés al vot a les persones amb discapacitat (sobretot en el cas de les persones cegues), i millorant el vot per correu, que ha quedat demostrat que no és ni àgil ni eficaç.

Ens hem compromès a millorar l’accés al vot a les persones amb discapacitat  i millorant el vot per correu

En el cas de Demòcrates, aquest debat també es traslladarà en el si del partit, amb una comissió de treball específica sobre l’abstenció. Estem convençuts que millorant la relació entre els partits i la ciutadania també afavorirem la participació.

En el cas concret de les eleccions comunals, és necessari també treballar per acabar amb la percepció errònia que els comuns tenen un paper secundari en l’impacte que les institucions tenen en el ciutadà. Cal desmitificar aquesta idea perquè el rol dels comuns en el dia a dia de la població és essencial, és la institució més propera, la que atén les necessitats més quotidianes de tots nosaltres.

En aquest treball conjunt es pot obrir un debat sobre accions de caràcter més ampli, com pot ser introduir el vot delegat o el vot telemàtic. En canvi d’altres, com el vot obligatori o permetre que els residents puguin votar a les comunals –com va exposar el Grup Parlamentari Socialdemòcrata a la darrera sessió del Consell General–, són vies que no creiem que tinguin una influència directa en l’increment de la participació electoral.

Introduir el vot obligatori o permetre que els residents puguin votar a les comunals són vies que no creiem que tinguin una influència directa en l’increment de la participació electoral.

Treballar per frenar l’abstenció des del consens és també una postura clara cap a la ciutadania, en l’objectiu prioritari de reduir la desafecció política. Aquí hi té un paper important l’educació. Votar no és una obligació legal, però sí que hauria de ser moral. I, en aquest sentit, s’ha de conscienciar els nostres infants i joves que la seva opinió és molt important, i que és a través del seu vot que podran incidir de manera directa en el futur del país.

S’ha de conscienciar els nostres infants i joves que la seva opinió és molt important, i que és a través del seu vot que podran incidir de manera directa en el futur del país

Etiquetes: Articles d'opinió, Mònica Bonell

Articles relacionats

Diego Vieira
A Andorra ens adaptem
Torralba
A favor del telefèric del Carroi
Menú