Articles d'opinióDiego Vieira

A Andorra ens adaptem

L’11 de setembre de l’any 2001 va marcar un abans i un després a tot el món, pel que fa a les normes sobre la prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

Després d’aquell tràgic dia que van viure les ciutadanes i ciutadans de Nova York, el món es va posar a treballar per crear noves lleis de caràcter internacional, de manera que la informació sobre les transaccions nacionals i internacionals estigués més supervisada.

En clau nacional, Andorra ho tenia clar. Calia complir les exigències mundials i sortir d’una llista dins la qual el país tenia l’etiqueta de paradís fiscal. Pa­ral·lelament, el Principat va continuar col·laborant amb l’elaboració d’una llei sobre la prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del ter­rorisme, que va passar a ser, més que mai, una prioritat de país. A la vegada, va iniciar les negociacions per tancar acords en matèria d’intercanvi automàtic d’informació fiscal.

En definitiva, Andorra s’exposava a canvis internacionals i no volia deixar de donar l’oportunitat, entre altres, als no residents de poder realitzar inversió al país amb la participació de societats andorranes, sense la necessitat d’incloure-hi un resident perquè aquestes fossin efectives.

Però el país necessitava un gran salt més, tenint en compte el continu canvi de regles internacionals. El 2012 es va aprovar la Llei d’inversió estrangera. A parer meu, ha estat una llei molt encertada, ja que dona opció a l’entrada de capital estranger, sempre seguint i complint totes les normes internacionals i de control.

La Llei d’inversió estrangera ha estat  molt encertada, ja que dona opció a l’entrada de capital estranger, sempre seguint i complint totes les normes internacionals i de control

Avui, set anys i mig després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, les dades no paren de créixer. Segons l’últim informe del departament d’Estadística del Govern, el volum d’inversió formalitzada va créixer un 84,3% (a tancament del 2018) respecte a l’any anterior, arribant als 153 milions d’euros. I la dada més rellevant és que es va multiplicar per sis la inversió, si la comparem amb les xifres registrades el 2013.

Diego Vieira, membre de l’Executiva de Demòcrates

Etiquetes: Articles d'opinió, Diego Vieira

Articles relacionats

Daniel_Mandico-comite-executiu
Un pressupost que dona tranquil·litat
Mònica Bonell
Abstenció: l’hem de solucionar entre tots
Menú