Articles d'opinióJordi Areny

Aiguats 1982 versus Covid-19

La darrera vegada que vaig viure a Andorra una situació d’extrema emergència, d’aturada de la nostra activitat econòmica i de moltes incerteses, va ser el mes de novembre de l’any 1982, quan hi va haver els aiguats i les dramàtiques inundacions. Les conseqüències d’aquell desastre van ser molt importants, particularment vam haver de lamentar catorze víctimes i diferents ferits, la destrossa de molts comerços i empreses, la desaparició de bona part de la nostra xarxa viaria i l’aïllament del país amb els nostres veïns, ja que les riuades es van endur bona part de les carreteres dels entorns.

Molts dels empresaris, treballadors i ciutadans van veure com s’aixecava el dia d’aquell maleït dilluns al matí –sempre el recordaré–, que va ser quan es va donar per acabat l’aiguat i tocava fer balanç del desastre. Uns es van preguntar si tornarien a obrir els seus negocis, els altres si perdrien la feina, i els últims si podrien continuar vivint a Andorra.

Avui, malauradament, tornem a tenir una situació d’extrema emergència per causes de pandèmia sanitària. Som molts els que, en períodes de moltes incerteses, tenim tendència a veure el futur pròxim amb cert pessimisme. I sí, és cert que aquests dies de confinament a casa ens tornem a fer les mateixes preguntes que van sorgir l’any 1982. Tornaré a obrir l’empresa? Perdré la feina? Hauré de marxar d’Andorra?

Aquests dies de confinament a casa ens tornem a fer les mateixes preguntes que van sorgir l’any 1982: tornaré a obrir l’empresa? Perdré la feina? Hauré de marxar d’Andorra?

Jo, avui, us diré que el 1982, després que les nostres empreses i estructures viàries quedessin molt malmeses davant d’aquell desastre natural, la nostra unió, solidaritat i coresponsabilitat que caracteritza a quasi la totalitat dels nostres ciutadans, conjuntament amb tots els esforços econòmics que es van fer des del Consell General, el Govern i tots els comuns d’aquell moment, ens van permetre superar amb èxit aquella crisi.

En l’actualitat, com se’ns comenta reiteradament en les diferents rodes de premsa fetes pels ministres de Finances i Salut, encara no sabem quin serà l’abast final de la crisi sanitària. Tot i això, igual que l’any 1982, el nostre Govern i el Parlament estan fent costat als ciutadans. Les dues lleis òmnibus aprovades aquestes darreres setmanes en són la prova. S’ha publicat una sèrie de mesures i disposicions pensades perquè les empreses no hagin de tancar i es mantinguin els llocs de treball de la gran majoria dels seus assalariats. A més, s’ha volgut ajudar especialment els autònoms, actors molt importants de la nostra economia.

El paquet de mesures per fer front a la crisi de la Covid-19 estan a l’altura de molts països de la Unió Europea i ens han de permetre recuperar l’activitat econòmica existent anterior al confinament. Si es compleixen les previsions extretes d’una entrevista de la cadena de televisió France 5 a l’economista francesa, professora del Massachussets Institute of Technology i Premi Nobel d’Economia del 2019, Esther Duflo, tots els països reprendran ràpidament la seva activitat econòmica, tornant als nivells d’activitat anteriors al confinament, un cop s’hagi trobat una solució farmacèutica al tractament d’aquest virus.

El paquet de mesures per fer front a la crisi de la Covid-19 estan a l’altura de molts països de la Unió Europea i ens han de permetre recuperar l’activitat econòmica

Com és sabut per molts, la paraula crisi en la llengua xina té un doble significat: perill i oportunitat. Davant d’aquesta etapa, segurament ens haurem adonat que el nostre model econòmic està molt concentrat en el preuat sector turístic. Tenim una molt bona oportunitat per reflexionar quines són les millores que ens han de permetre diversificar la nostra economia. Entre tots ho tornarem a aconseguir!

 

Article de Jordi Areny, conseller de la Massana, publicat al Diari d’Andorra el 2 de maig.

Etiquetes: Articles d'opinió, Jordi Areny

Articles relacionats

Cristina Martínez de Haro
Viure el confinament a l’estranger
Gema Miguel
Posem de moda l’altruisme
Menú